Alfals

Dibuix d'un ALFALS
Elaboració pròpia

Nom científic: Medicago sativa.

 

Noms vulgars catalans: alfals, melga, melgó, userda, mèliga.

Noms vulgars castellans: alfalfa, cadillo de hierba, alcacer, trébol de carretilla, mielga (silvestre).

Noms vulgars anglesos: lucern, lucerne, alfalfa.

Descripció botànica: planta farratgera de la família de les Lleguminoses, que pot arribar de 30 cm a 80 cm d’alçada. Les seves flors de color blau. La seva tija és prima i pot formar diverses agrupacions de flors petites. Les seves arrels són molt llargues per suportar la sequera del terreny. El fruit és una petita llavor cargolada, amb aparença d’escala de cargol.

 

Hàbitat: és originària de l’Orient Mitjà, actualment està cultivat a les regions temperades de tot el món. Naturalment, creix a les vores dels camins que passen pel costat de camps de conreu.

 

Recol·lecció (època): es cull entre juliol i agost, quan la planta ja ha crescut i està tendre. Si es talla rebrota fàcilment diverses vegades cada any.

Parts medicinals: es pot utilitzar tota la planta, però la part que conté més propietats és la fulla. També es fa servir el seu germinat.

Propietats: l’alfals és molt ric en calci (525 mg per 100 g), fòsfor, provitamina A, vitamina C, B i K, enzims, aminoàcids essencials i fibra vegetal, entre altres nutrients. Per això posseeix un efecte remineralitzant, tonificant i d’antibiòtic. Van bé per:

-Anèmia (per deficiència vitamínica o de minerals).

-Suplement alimentari.

-Desnutrició i raquitisme.

-Ferida gastroduodenal.

-Dispèpsia i fermentacions intestinals: per la seva riquesa en enzims.

-Restrenyiment: pel seu contingut en fibra vegetal.

-Hemorràgies nasals, gàstriques i uterines.

-Artritis i artrosi: pel seu contingut de calci i vitamina D.

 

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Aliment: es pot consumir crua en amanides (les tiges tendres) o cuinada.

*(I) Suc fresc: un vas al matí proporciona un excel·lent tònic.

*(I) Infusió: 30 g per 1 L d’aigua. Es veuen de 3 a 5 tasses diàries.

*(I) Extracte sec: 0,5-1 g al dia.

Conservació: netejar i assecar les fulles.