Flor de Sant Joan

Dibuix d'una FLOR DE SANT JOAN
Elaboració pròpia

Nom científic: Hypericum perforatum

Noms vulgars catalans: pericó, herba del pericó, periquet, herba foradada, tresflorina, flor de Sant Joan o herba de Sant Joan, flor de Sant Pere, herba de cop, inflabou.

Noms vulgars espanyols: hipérico, hipericón, pericón, perforata, corazoncillo, hierba de San Juan, sanjuanes, hierba de las heridas, hierba del militar, cori.

Noms vulgars anglesos: Saint Johnswort.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: flor de Sant Joan, herba de cop.

Descripció botànica: planta vivaç que pot fer 30 a 60 cm d’altura, de la família de les Gutíferes. La seva tija és erecte i rígida, i les seves fulles translúcides estan perforades per una munió d’orificis, com s’hi es tractés d’una tela gastada. Les flors són grogues i cadascuna està formada per cinc pètals iguals.

Hàbitat: neix en boscos, terrenys àrids i vores dels camins.

Recol·lecció (època): quan està en plena floració (finals de juny) es tallen les summitats florides.

Parts medicinals: les summitats florides (fulles i flors), i el seu oli.

Propietats: les fulles i les flors contenen un oli essencial, tanins, flavonoides, i un pigment vermell conegut com a hipericina. Presenta les següents propietats:

-Vulnerària (cura les ferides i contusions), degut al seu contingut en tanins i a la seva essència. L’oli és un remei excel·lent per curar les ferides i cremades:

·Modera la reacció inflamatòria dels teixits de la ferida o la contusió.

·Té efecte anestèsic local, calma el dolor de forma suau però persistent.

·És antisèptic.

·Estimula l’epitelització (recobriment de la lesió per pell regenerada).

-Balsàmic i antiespasmòdic: indicat en casos d’asma, constipats bronquials i bronquitis.

-Digestiu, colagòguec i colerètic: ajuda a fer la digestió, disminueix l’acidesa a l’estómac, i facilita el funcionament de la vesícula biliar.

-Tonificant i equilibrador del sistema nerviós: pot ajuda a les persones que pateixen depressió o neurosis. S’usa en cas d’enuresis infantil (nens que mullen el llit).

Precaució: evitar l’acció directe del sol sobre la pell quan s’hi està aplicant l’herba de Sant Joan, ja que produeix fotosensibilització, que provoca l’envermelliment de la pell.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb 30-40 g de planta seca per litre d’aigua, se’n pren una tassa després de cada àpat.

*(E) Oli de cop: 100 g de summitats florides acabades de collir, però ja seques. Introduir-les en un recipient amb tap i afegir-hi 250 g d’oli d’oliva. Es deixa macerar durant 20 o 30 dies, removent cada dia el recipient. Passats aquests dies es filtra l’oli i es guarda en un recipient hermètic en un lloc fresc i fosc. Si es deixa obert, perd les seves propietats. S’aplica amb l’ajuda d’un cotó sobre la pell afectada.

Conservació: les summitats florides s’assequen a l’ombra i en un lloc ventilat.