Vulnerària

Dibuix d'una VULNERÀRIA
Elaboració pròpia

Nom científic: Anthyllis vulneraria

Noms vulgars catalans: vulnerària.

Noms vulgars espanyols: vulneraria, trébol amarillo, trébol de las arenas, trebolillo, hierba llaguera, hierba de las montañas, mata blanca, albaida, antílide, boja nevadilla.

Noms vulgars anglesos: kidney vetch, woundwort, lady’s fingers.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: vulnerària.

Descripció botànica: planta vivaç de la família de les Lleguminoses de fins a 30 cm d’altura. La seva arrel és llarga i prima. Té unes quantes tijes principals; primes i llargues amb ramificacions de les quals en surten unes quantes fulles. Les fulles es concentren a la part de la base formant una petita mata, són allargades, més grosses que les superiors i surten d’una amb una. Les flors es troben recobertes d’un suau vellut, són de color groc i es reuneixen en capçals al final de cada tija principal.

Hàbitat: viu en terrenys calcaris, ja sigui en prats solells, en vessants pedregoses i entre matolls.

Recol·lecció (època): floreix a l’abril.

Parts medicinals: tota la planta.

Propietats: tota la planta conté tanins, saponines i flavonoides. La seva infusió s’usa per netejar ferides, ja siguin netes o infectades, de difícil cicatrització, les abrasions i les zones contusionades. Afavoreix l’aparició d’una crosta i la ràpida epitelització (recobriment de la pell) de les zones lesionades. La seva infusió també es pot prendre com a depurativa de la sang.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb 10-20 g de planta per litre d’aigua, de la qual se’n prenen de 2 a 3 tasses.

*(E) Rentats de les ferides: amb una decocció de 20-30 g de planta per litre d’aigua, que s’haurà de bullir almenys durant 3 minuts. S’apliquen 3 o 4 rentats al dia.

Conservació: assecar la planta en un lloc sec, a l’ombra i ventilat (perquè no quedi plena de pols).