Donzell

Dibuix d'un DONZELL
Elaboració pròpia

Nom científic: Artemisia absinthium
 

Noms vulgars catalans: encens, artemaga, alsamilla, donzell mascle, donzell, absenta.

 

Noms vulgars espanyols: ajenjo, absintio, axenxio o ajenjio, ajencio, asenjo, axenso, asensio, ensensio, insienso, incienso, alosna, hierba santa, artemisa (amarga).

 

Noms vulgars anglesos: wormwood.

 

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: donzell.

 

Descripció botànica: planta vivaç, de la família de les Compostes, que arriba 40 a 80 cm d’altura. Tota la planta està recoberta d’un vellut que li dóna un aspecte platejat o grisós, sense aquesta capa seria tota verda. Les fulles estan molt dividides i formen primer una mata i després van pujant per la tija principal. Les flors formen espigues a la part superior de les tiges, són de color groc i tenen una forma que recorda la d’un botó.

 

Hàbitat: és abundant en terrenys secs, vores de camins rurals i a les zones pedregoses.

 

Recol·lecció (època): es recull a l’estiu, quan té flor, amb els capçals acabats d’obrir o apunt d’obrir-se.
 

Parts medicinals: les fulles i les summitats florides.

 

Propietats: conté principis amargs (absintina), a les quals deu les seves propietats digestives; oli essencial ric en tuyona, d’acció vermífuga i emmenagoga, però tòxica en dosis altes; sals minerals (nitrat potàssic) i tanins. Propietats beneficioses:

-Tònic gàstric: com a amarga que és actua sobre l’estómac, augmentant la gana i estimulant la segregació de sucs gàstrics. Convé doncs als inapetents i als dispèptics (digestió pesada). No es pot prendre en ulcerosos o de temperament sanguini.

-Colerètic: augmenta la segregació biliar, descongestiona el fetge i estimula les seves funcions. És apropiat per insuficiència hepàtica, i durant la fase de convalescència de l’hepatitis vírica.

-Vermífug potent: és millor utilitzar altres vermífugs.

-Emmenagog potent: actua sobre la matriu provocant la menstruació; però a més a més estabilitza els cicles. És recomanable per les joves pàl·lides i dèbils, que usualment pateixen una regla irregular i dolorosa.
 

Precaució: no n’han de prendre les dones embarassades, degut al seu efecte abortiu, i les lactants, ja que s’elimina amb la llet i resulta nociu pel nen. Tampoc va bé pels que pateixen úlceres gastroduodenals o gastritis.

 

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Infusió: amb 10-20 g de planta per 1 L d’aigua. Per suavitzar el seu amargor, se li pot afegir regalèssia, menta o anís. Endolcir-ho amb mel. Pels trastorns digestius, se’n prenen 1-2 tasses, abans dels àpats. I pels trastorns de la menstruació, es prenen 2 tasses diàries, durant la setmana abans de la regla.

*(I) Maceració: es posen 100 g de flors seques en 1 L d’oli d’oliva. Deixar-ho reposar durant un mes. Una cullerada de postres d’aquest oli en dejú, i un altre abans de l’esmorzar, per afeccions de la vesícula biliar.
 

Conservació: assecar les summitats florides de seguida que es cull en un lloc sec, ombrívol i ventilat.