Blet



Dibuix d'un BLET
Elaboració pròpia

Nom científic: Chenopodium album

Noms vulgars catalans: blet blanc, blet bord, aumot.

Noms vulgars espanyols: ceñiglo, berza perruna, armuelle borde o silvetsre.

Noms vulgars anglesos: pigweed, white goosefoot.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: blet.

Descripció botànica: és una planta anual de la família de les Quenopodiàcies que pot arribar a alçar-se fins a un metre. Pot ser de color verd blanquinós o fins i tot blanc. Les fulles són allargades, de color blanc al revers i verd a dalt. Les flors són petites, del mateix color que la planta i tenen cinc pètals. El fruit té un color verdós, una forma discoïdal, i estan formats per les flors. La seva arrel és robusta.

Hàbitat: viuen en zones remogudes, riques en nitrogen (conreus, camins i terraplens).

Recol·lecció (època): les fulles es poden recollir a qualsevol època de l’any en la qual la planta estigui en bones condicions. Floreix a l’estiu i a la tardor.

Parts medicinals: les fulles (les llavors es poden utilitzar com a aliment , equivalent als llegums).

Propietats: les fulles tendres i cuites són comestibles i tenen un suau efecte laxant sobre l’organisme. Les llavors s’han d’escalfar per eliminar les saponines.

Precaució: no se’n pot fer un ús excessiu excés perquè tenen oxalats solubles, que perjudiquen els ronyons (càlculs renals), i les articulacions.

Preparació del remei: són d’ús intern (I):
*(I) Amanides o verdura: les fulles collides es netegen i es mengen tendres.
*(I) Llegums: les llavors es poden bullir i menjar com unes llegums.

Conservació: les fulles són millors tendres però també es poden assecar i a posteriori hidratar-les.