Escabiosa

Dibuix d'una ESCABIOSA
Elaboració pròpia

Nom científic: Knautia arvensis

Noms vulgars catalans: herba del mal de masclit, vídues bordes, escabiosa.

Noms vulgars espanyols: viuda silvestre, scabiosa.

Noms vulgars anglesos: scabiosa.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: escabiosa.

Descripció botànica: herba vivaç de la família de les Dipsacàcies de 20 a 60 cm d’altura. Amb les tiges recobertes d’un vellut blanc i reflex, molt desigual. A la summitat el vellut desapareix i apareixen petits pèls que acaben en un cap daurat, molt abundant a sota de la flor. Les fulles neixen una davant de l’altra i es solden entre elles a la base, tenen figura de llança. Les flors de color rosat o lilós s’agrupen en capçals de 20 a 30 envoltades per fulles petites (10-15). Els fruits queden tancats en recipients ovoides, durs i amb una coroneta (8 puntes) que correspon amb el què va ser el calze de la flor i s’uneix al fruit mitjançant un bec.

Hàbitat: en zones sembrades, guarets, marges i llocs erms.

Recol·lecció (època): quan les fulles i la tija són tendres, a la primavera.

Parts medicinals: tota la planta, principalment les fulles i la tija.

Propietats: la seva tija i les seva fulles contenen matèries tànniques i principis amargs, així com sacarosa; no tenen glucòsids. La seva principal virtut és la de curar la sarna. Es considera detersiva, és a dir, útils per netejar o mundificar les ferides, vulneràries, aperitives, expectorants, sudorífiques, útils per combatre les febres pútrides, la petita varicel·la i el xarampió.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Infusió: 25-30 g d ela planta en 1 L d’aigua bullida. Freda i colada, es pren a tasses.

Conservació: es netegen i s’assequen les fulles i tiges.