Vermelló

Dibuix d'un VERMELLÓ
Elaboiració pròpia

Nom científic: Lavandula spica

Noms vulgars catalans: espígol, espígola, espigolina, espic, espígol femella, lavanda.

Noms vulgars espanyols: lavándula hembra, espliego, espigolina.

Noms vulgars anglesos: lavender.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: vermelló.

Descripció botànica: és una mata llenyosa de la família de les Labiades, que cada any treu nous brots de secció quadrada que poden fer de 15 a 60 cm d’altura. Les fulles són oposades, primes, allargades i de color verd grisós. Les flors són petites i formen una espiga terminal de color blau o lilós. És una planta molt aromàtica.

Hàbitat: terrenys calcaris, secs i assolellats. No sol aparèixer a menys de 600 metres d’altitud.

Recol·lecció (època): quan les flors estan obertes, durant els mesos de juny i juliol, es recullen les summitats florides al migdia amb sol. Les fulles a qualsevol època de l’any.

Parts medicinals: les summitats florides i les fulles.

Propietats: les summitats florides i les fulles són molt riques en oli essencial volàtil (1% - 5%) de composició molt complexa, format per diversos alcohols terpènics i els seus èsters (el més important és el linalol). Aquest oli fa que tingui les següents propietats:

-Sedant i equilibrador del sistema nerviós vegetatiu (malalties psicosomàtiques).

-Digestiva: antiespasmòdica, carminativa i antisèptica.

-Antireumàtica i antiinflamatòria (a nivell articular o muscular).

-Antisèptica (ferides, cremades i picades).

-Relaxant i desfatigant (després d’un esforç físic o esgotament).

-Sedant sobre el sistema nerviós central (hiperactivitat, dificultat de son).

-Balsàmica (laringitis, traqueïtis, bronquitis, constipats i constipats bronquials).

Precaució: l’essència del vermelló per a ús intern s’ha d’utilitzar amb molta precaució degut a que en dosis altes pot produir nerviosisme o convulsions.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern(E):

*(I) Infusió: amb 30-40 g/L (d’aigua) de summitats florides i fulles. Tres tasses diàries.

*(I) Extracte fluït: s’ingereixen 30 gotes, 2 o 3 vegades al dia.

*(I) Essència: la dosis habitual és de 3-5 gotes, 2 o 3 cops al dia.

*(E) Essència de lavanda: unes gotes aspirades o fregades sobre la pell.

*(E) Rentats i compreses: la infusió més concentrada, mullar les ferides i posar-hi durant 15-30 min. la compresa.

*(E) Locions i friccions: es poden fer amb gotes d’essència, d’oli o d’aigua de lavanda.

Conservació: s’assequen les summitats el més ràpid possible i es conserven en recipients hermètics.