11/23/2012

Cinc-en-rama

Dibuix d'un CIN-EN-RAMA
Elaboració pròpia

Nom científic: Potentilla reptans

Noms vulgars catalans: cinc-en-rama, gram o agram porquí o de porc, gram o agram negre, peu de Crist o peucrist, mà de Crist o de Maria, fragassa, poteta de colom, lloraga.

Noms vulgars espanyols: quinquefolio, pie de Cristo, pie de gallina o de gallo, loraca, lloraga, raíz negra.

Noms vulgars anglesos: (creeping) cinquefoli, (Eurpoean) five-finger grass.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: cinc-en-rama.

Descripció botànica: és una planta reptant de fins 1 metre d’altura, de la família de les Rosàcies. L’arrel es ramifica en rizomes, vermells, llargs, prims amb una mica de borrissol, les tiges que en surten també poden ser vermelles. Les tiges es ramifiquen i cada ramificació forma una fulla al capdamunt amb cinc divisions, la del mig, més gran que les altres. Les flors són grogues, i també surten amb ramificacions i tenen cinc pètals.

Hàbitat: neix en camps humits, a les terres de regadius i a les vores de molts camins rurals.

Recol·lecció (època): l’arrel i els estolons, al final del seu període vegetatiu, quan la planta s’assecaria, a finals de setembre, a l’octubre o encara més tard.

Parts medicinals: l’arrel i els rizomes.

Propietats: el rizoma i l’arrel contenen diversos glúcids (sobretot taní del tipus catequina), que li confereixen les propietats següents: astringent, hemostàtica, antisèptica, cicatritzant. És molt beneficiosa per:
-Gastroenteritis i diarrees infeccioses (alteració de la flora microbiana intestinal, o ingestió d’aliments o aigua contaminats). Per la diarrea és millor només ingerir líquids.
-Vòmits (deguts a gastritis o indigestió).
-Leucorrea (flux vaginal anormal degut a la inflamació d’aquesta o del coll uterí).
-Hematúria (sang a l’orina) o hemoptisis (tossir sang). Anar al metge.
-Inflamacions bucofaríngies (faringitis, amigdalitis, ferides bocals, piorrea).
-Barbs i problemes de pell.
-Penellons i problemes circulatoris dels teixits dèrmics.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):
*(I) Decocció: amb 50 g d’arrel i rizoma fresca o seca, per 1 L d’aigua. Se’n prenen de 4 a 6 tasses diàries fins que desapareix la diarrea.
*(E) Irrigacions vaginals: amb la mateixa decocció molt ben filtrada.
*(E) Gargarismes i glopeigs: amb la mateixa decocció.
*(E) Compreses, locions, rentats i banys: amb el líquid de la decocció que s’aplica sobre la pell afectada.

Conservació: netejar, assecar i si cal tallar a rodanxes l’arrel i els rizomes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada