Pi

Dibuix d'una PINYA i d'un LLUC (PI)
Elaboració pròpia

Nom científic: Pinus pinaster

Noms vulgars catalans: pi marítim, pi bord, pi.

Noms vulgars espanyols: pino rodeno, pino rodezno, pino de las Landas, pino rubial, pino borde.

Noms vulgars anglesos: pine tree.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: pi.

Descripció botànica: arbre de 15 a 40 m de la família de les Pinàcies, de fulla perenne i acicular (llarga i prima, en forma d’agulla). Tenen dos tipus de fulles, les més importants mèdicament són les que creixen a la primavera i formen els seus brots tendres (llucs). En el mateix arbre s’hi troben flors masculines (estams de color groc) i flors femenines (pinyes). Les pinyes estan formades per escames dures que protegeixen la llavor.

Hàbitat: terrenys de sòl lleuger o sorrenc.

Recol·lecció (època): es cullen a la primavera, quan neixen els brots tendres.

Parts medicinals: els brots tendres (llucs).

Propietats: la trementina és una oleoresina continguda als brots tendres i a les capes externes de l’escorça del pi. Està formada per dos constituents principals: una essència (20% - 30%), anomenada també aiguarràs, rica en hidrocarbur pinè, (obtingut per destil·lació); i una resina (70% - 80%), anomenada també colofònia. La resina és el residu sòlid que queda després de volatilitzar-se l’essència. La resina (colofònia) s’usa en ungüents d’acció rubefaent i antireumàtica. El més conegut, és l’ungüent regi o basílic, que s’elabora fonent una part de colofònia, una de trementina, una de cera, una de greix i tres d’oli d’oliva. La trementina posseeix propietats: balsàmiques, antireumàtiques, antisèptiques, diürètiques, depuratives, i preveu la formació de càlculs a les vies urinàries. Principals aplicacions:

-Afeccions respiratòries: inhalada, en friccions, o ingerida resulta molt útil en bronquitis, asma i refredats.

-Antiinflamatòria (revulsiva): és útil pels dolors reumàtics (articulars, musculars, cops o contractures).

-Tonificant: té la propietat d’estimular les glàndules suprarenals, cosa que tonifica i revitalitza l’organisme.

Precaució: la inhalació o ingestió de dosis excessives de trementina o de la seva essència provoca una irritació del sistema nerviós, sobretot als nens.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb 20-40 g de llucs/L d’aigua, de les quals se’n prenen 3 o 4 tasses al dia.

*(I) Essència de trementina: ingerir de 2 a 5 gotes, 3 o4 vegades al dia.

*(E) Banys: amb una decocció (500g de llucs/4 L d’aigua), bullida durant mitja hora i filtrada, o afegint a l’aigua de 40 a 50 gotes d’essència de trementina.

*(E) Friccions: fregar amb un drap de cotó, moll de trementina, a la pell afectada.

*(E) Bafs: afegir-hi un grapat de llucs (30-50 g o unes gotes d’essència) en una olla amb 1-2 L d’aigua. Escalfar-la i inhalar els gasos profundament.

Conservació: no es pot conservar ja que els brots i la resina es necessiten tendres.