Romeguera

Dibuix d'una ROMEGUERA
Elaboració pròpia

Nom científic: Rubus fruticosus

Noms vulgars catalans: esbarzer, albarzer, abarser, abatzer, barzer, bardissa, romeguera, romiguera, romeguer, romiguer, morillera, abarta.

Noms vulgars espanyols: zarza, zorzamora, zarzaneda, zarzón, artos, cambronera, cambrón, espino nergo.

Noms vulgars anglesos: blackberry, bramble.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: romeguera.

Descripció botànica: és un arbust espinós de la família de les Rosàcies que arriba fins a 4 m d’altura. Les seves tiges estan recobertes de punxes, són gruixudes i dures, però flexibles. Les seves fulles són ovalades acabades amb punta. Les flors són de color blanc o rosat, amb cinc pètals i el fruit que en surt està compost per diverses drupes petites de color morat o negre, cadascuna amb una llavor al seu interior.

Hàbitat: a les vores dels camins rurals, als rierols i als llocs més bruts del bosc.

Recol·lecció (època): les summitats de les tiges noves es recullen a la primavera, quan han perdut la tendresa de recent formació i ja estan fetes. Les móres, a l’estiu, quan estan completament madures (negres).

Parts medicinals: les fulles, les tiges tendres i els fruits (móres).

Propietats: les fulles i els brots tendres contenen abundants tanins, que els fan astringents i hemostàtics. Els fruits contenen a més a més de taní, glúcids (glucosa i levulosa), provitamina A, vitamina C, i àcids orgànics (cítric, làctic, succínic, oxàlic, salicílic). Aquestes són les seves indicacions:

-Hemorroides: la decocció de fulles i brots en forma de banys o compreses les desinflama i evita que sagnin.

-Diarrees, gastroenteritis i colitis (astringent): les fulles i els brots ho són més que els fruits.

-Malalties febrils: el suc dels fruits (móres) és refrescant i tonificant.

-Afeccions bucofaríngies: la decocció de les fulles, brots o fruits tenen un efecte beneficiós sobre les ferides bocals, gingivitis, estomatitis, faringitis i amigdalitis.

-Ferides a la pell i furóncol: s’apliquen rentats o compreses (decocció), o cataplasmes (fulles triturades). Cicatritza i cura.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Decocció: 30-50g de brots tendres i/o fulles per L d’aigua, durant 5-10 min. Se’n prenen 3 tasses diàries.

*(I) Brots tendres de primavera: es poden menjar directament, i també exerceixen una acció curativa al contacte amb la mucosa bocal.

*(I) Suc de móres: es pren fresc, de 1 a 3 gots al dia.

*(I) Xarop: es prepara afegint al suc el doble del seu pes en sucre moreno, i escalfant-ho.

*(E) Decocció més concentrada: 50-80 g/L s’aplica en compreses, banys, gargarismes i glopeigs.

*(E) Cataplasmes amb fulles triturades en un morter: s’aplica sobre la pell afectada.

Conservació: netejar i assecar les fulles i els brots tendres.