Sempre viva de camp

Dibuix d'una SEMPREVIVA DE
CAMP
Elaboració pròpia

Nom científic: helichrysum stoechas

Noms vulgars catalans: perpètua, perpetuïna, sempreviva borda, sempreviva de camp, flor de tot l’any, flor de mort, guirnalda, maçanella, maçanilla, ramell de Sant Ponç, flor de Santa Llúcia.

Noms vulgars espanyols: perpetua, perpetua amarilla, perpetua de monte, perpetua silvestre, siempreviva amarilla, amaranto amarillo, inmortal, manzanilla bastarda.

Noms vulgars anglesos: everlasting sungold.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: sempreviva de camp.

Descripció botànica: és una mata perenne de la família de les Asteràcies, llenyosa amb tiges d’1 a 2 pams de llargada, verticals o horitzontals. Té les fulles molt estretes i blanquinoses (uniforme a tota la planta). A la summitat de les tiges es formen uns capçals que neixen tan junts, que semblen aglomerar-se, són petits i grocs o daurats.

Hàbitat: marges de camins, prats secs i assolellats.

Recol·lecció (època): floreix al mes de maig, moment idoni per collir les summitats florides.

Parts medicinals: summitats florides.

Propietats: la planta conté essència, i el seu component principal és l’acetat de neril. Té les següents propietats: antial·lèrgica, antiinflamatòria, antitussígena, expectorant, antisèptica, diürètica i colerètica. Per aquestes propietats és indicada en cas de:

-Al·lèrgies respiratòries.

-Conjuntivitis.

-Blefaritis (inflamació de les parpelles degut a una ferida).

-Rinitis (inflamació de la mucosa nassal).

-Grip i/o refredat.

-Amigdalitis i faringitis.

-Afeccions urinàries.

-Èczemes.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió.

*(E) Gargarismes i glopeigs.

Conservació: assecar les summitats en un lloc sec.