Cua de guilla

Dibuix d'una CUA DE GUILLA
Elaboració pròpia

Nom científic: Verbascum thapsus

Noms vulgars catalans: cua de guilla, cua de moltó, candelera, blenera, tripó, trepó, gamó, jovenal, croca, repalassa borda, cua de llop, llapassera borda, salvió, ploranera.

Noms vulgars espanyols: guardalobo, engordalobo, gordolobo blanco macho, verbasco, candeleria, candela regia, hopo de zorra, friegaplatos, turciburci, escobizo, chopo blanco.

Noms vulgars anglesos: mullein, Aaron’s rod, hedgetaper.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: cua de guilla.

Descripció botànica: planta biennal de la família de les Escrofulariàcies, el primer any forma una gran mata de fulles i arrela profundament, i el segon any creix verticalment, si l’ambient li és favorable pot créixer fins a 1’5 m. Les fulles grans i la tija estan recobertes d’un borrissol espès de color blanc o grogós. Les flors són grogues, amb cinc pètals desiguals, formen una espiga terminal grossa i amb borrissol, semblant a la cua de guineu.

Hàbitat: en els vessants de les muntanyes i terrenys pedregosos secs.

Recol·lecció (època): les corol·les es recullen a mesura que s’obren les flors (des de maig fins a finals d’estiu), en dies clars i assolellats al migdia, i les fulles durant la primavera o principis d’estiu.

Parts medicinals: flor i fulles.

Propietats: les flors sobretot, i en menor quantitat les fulles, contenen mucílags, que li donen una acció emol·lient (suavitza els teixits); saponines i flavonoides, d’efecte antiinflamatori, antitussigent i antiespasmòdic; i diversos glucòsids i pigments. És diürètic i sudorífic suau. És utilitzat en els següents casos:

-Irritacions de la mucosa respiratòria: faringitis, laringitis, constipats bronquials i asma (antiespasmòdic).

-Alleugereix la tos (antitussigent).

-Furúncles, cremades, penellons, hemorroides.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: 20-30 g de flors per 1 L d’aigua. Es prenen 3 o 4 tasses al dia; després d’haver-la filtrat amb un drap, per eliminar el borrissol.

*(I) Extracte sec: la dosis habitual és de 0’5-1 g, tres vegades al dia.

*(E) Compreses: mullades amb una decocció de 60-80 g de flors i fulles per 1 L d’aigua s’apliquen sobre la pell afectada.

*(E) Cataplasmes: amb fulles bullides amb llet aplicades sobre la zona afectada.

Conservació: el seu assecatge convé que sigui el més curt possible (al sol, resguardades del vent i s’estenen en papers o draps), s’ha de conservar el seu color groc.