Gram

Dibuix d'un GRAM
Elaboració pròpia

Nom científic: Cynodon dactylon

Noms vulgars catalans: agram, gram (blanc), gramet, peu de gallina.

Noms vulgars espanyols: grama (común), grama canina, grama de España, gramen, agramen, diente de perro.

Noms vulgars anglesos: bermudagrass, dog’s tooth grass.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: gram.

Descripció botànica: herba de la família de les Gramínies de tiges rizomatoses; estirades, reptants, nuoses, ramificades i que creixen horitzontalment. Tenen fulles velludes finament, planes, de làmina curta. De la tija horitzontal en surten unes ramificacions erectes amb espigues molt fines al seu extrem. Tota la planta és verda, però a vegades les espigues amb llavors poden tenir un color lilós.

Hàbitat: a les vores dels camins rurals o carrers urbans amb una superfície de terra a les vores.

Recol·lecció (època): es pot collir tot l’any sempre i quan la planta no estigui glaçada.

Parts medicinals: el rizoma.

Propietats: el rizoma conté una substància mucilaginosa, la triticina, així com una substància antibiòtica, potassi, silici i diversos glúcids. Posseeix propietats diürètiques, antisèptiques i emol·lients. Per aquestes propietats s’usa com a:

-Antisèptic i antiinflamatori en cas de cistitis, uretritis i infeccions urinàries en general.

-Diürètic i depuratiu, en els càlculs urinaris, la gota, l’artritisme i la cel·lulitis.

-Sudorífic en cas de malalties infeccioses que provoquen febre (grips, refredats, xarampió, escarlatina, entre d’altres).

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Decocció: de 30 a 50 g de rizoma sec per litre d’aigua. Bullir-ho durant 10 minuts. Se’n prenen de 2 a 4 tasses diàries.

Conservació: s’asseca el rizoma en un lloc sec, al sol i ventilat.