Dibuix d'una HEURA Elaboració pròpia |
Nom
científic: Hedera helix
Noms
vulgars catalans: heura, heurera, hedra, xedra, gedra,
hedrera, deura.
Noms
vulgars espanyols: hiedra.
Noms
vulgars anglesos: ivy.
Nom
popular a Sant Julià de Vilatorta: heura.
Descripció
botànica: planta enfiladissa de la família de les Araliàcies
que pot arribar als 50 m d’altura. La tija és llenyosa, prima i flexible que
necessita enganxar-se al terra o a altres vegetals per alimentar-se mitjançant unes
arrels que en broten. La fulla és perenne, verda i palmada. Les flors es
reuneixen en forma de paraigües i són blanques. Els fruits s’agrupen de la
mateixa manera que les flors, són de color negre i tenen una olor característica.
Hàbitat:
en llocs rocosos i pedregosos, al peu dels murs i en
boscos. Prefereix estar a l’ombra.
Recol·lecció
(època): les fulles es poden collir a qualsevol època
de l’any.
Parts
medicinals: fulles joves fresques.
Propietats:
tota la planta conté saponines i triterpèniques, entre
les quals destaca l’hederina, que constitueixen els seus principis actius.
Aplicades externament, les fulles són cicatritzants i analgèsiques. Estan
indicades en els següents casos:
-Ferides
esbotzades, i esquerdes a la pell. S’aplica mitjançant compreses o cataplasmes.
-Neuràlgies
i dolors reumàtics: produeixen un efecte relaxant sobre els músculs i
articulacions. Calmen el dolor i disminueixen la inflamació, ja siguin
aplicades en compreses, en banys amb la seva decocció o en cataplasmes.
-Cel·lulitis:
els banys amb decocció ajuden a desinflamar els teixits subcutanis. També
es recomanen les compreses i els cataplasmes.
Precaució:
els fruits són especialment tòxics: amb dos o tres es pot
provocar una intoxicació greu a un nen. Les fulles poden desencadenar reaccions
al·lèrgiques.
Preparació
del remei: d’ús extern (E):
*(E)
Compreses: es mullen en el líquid d’una decocció de 30 g per litre d’aigua. S’aplica
sobre la zona afectada.
*(E)
Banys: amb la mateixa decocció s’hi afegeix aigua de bany per obtenir un efecte
relaxant i analgèsic.
*(E)
Cataplasmes: també es poden fer servir directament les fulles, que es subjecten
sobre la zona que s’ha de tractar, per mitjà d’un embenat o gassa.
Conservació:
no es pot assecar, ja que han de ser fulles fresques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada