Poliol

Dibuix d'un POLIOL
Elaboració pròpia

Nom científic: Mentha pulegium

Noms vulgars catalans: poliol, puliol, puliot, puriol, poliol d’aigua, poliol negre, herba cuquera, herba de Sant Ponç.

Noms vulgars espanyols: poleo, poelomenta, poleo negro.

Noms vulgars anglesos: pennyroyal.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: poliol.

Descripció botànica: és una planta vivaç de la família de les Labiades, que es pot tornar llenyós de la base, és molt aromàtica i pot fer de 25 a 60 cm d’alçada. Les fulles són ovalades i verdes i es col·loquen de forma oposada. Les flors lila, rosa o blanc, s’agrupen en esferes a la unió de les fulles a la tija, a partir de la meitat superior d’aquesta. La seva olor recorda a la de la menta.

Hàbitat: creix en llocs frescos, a les vores de rius o camins rurals.

Recol·lecció (època): és millor collir la planta a l’estiu i a la tardor, que és quan floreix.

Parts medicinals: tota la planta.

Propietats: tota la planta conté oli essencial (0’5% - 1%) a base de pulegona, una cetona no saturada. També conté mentona, limonè i altres cetones. Aquestes són les seves propietats:

-Digestiu i tònic estomacal: facilita els processos digestius, augmenta la segregació de la bilis i de sucs (gàstric, pancreàtic, i intestinal) i estimulant la mobilitat de l’estómac i de l’intestí prim. És carminatiu (elimina l’excés de gasos) i combat les fermentacions intestinals, calmant els dolors de cap d’origen digestiu.

-Expectorant i antitussígent (per refredats).

-Emmenagog i antiespasmòdic: facilita la menstruació i calma els dolors que l’acompanyen.

-Vermífug: expulsa els paràsits intestinals, es pren una tassa en dejú durant cinc dies seguits.

-Antisèptic: en casos de mal alè o piorrea, i per netejar les ferides de la pell.

Precaució: en cas de ferides gastroduodenals, s’ha de fer servir amb prudència i fora d’èpoques de crisi. Una sobredosis pot provocar efectes secundaris greus.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió:s’afegeixen 10-20 g de planta per 1 L d’aigua (calenta), i es deixa infusionar uns minuts. Es pot endolcir amb mel. Com a tònic digestiu, se’n pren una tassa després de cada àpat. En casos bronquials o de trastorns de la menstruació, s’ingereix una tassa calenta cada 2 hores.

*(E) Glopeigs bocals: amb una infusió més concentrada (30 g per L d’aigua).

*(E) Rentats: amb la infusió concentrada.

Conservació: netejar i assecar les fulles en un lloc sec i ventilat.