Sajolida

Dibuix d'una SAJOLIDA
Elaboració pròpia

Nom científic: Satureja montana

Noms vulgars catalans: sadurija, saldorija, saborija, saboritja, sabotida, sajurida, sajolida, sarudija, herba d’olives, hisopet.

Noms vulgars espanyols: ajedrea, ajedrea silvestre o salvage, ajedrea montesquina o de montaña, jedrea, hisopillo, morquera, saborea.

Noms vulgars anglesos: winter savory

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: sajolida.

Descripció botànica: és una mata de tiges llenyoses de la família de les Labiades, que arriba a 25-30 cm d’altura. Les fulles són fines i acabades en punta, plenes d’uns foradets petits on s’hi troben les glàndules productores de l’essència o l’aroma característica. Les flors són petites, de color blanc o rosat, i dividides en dos llavis pròpia de la seva família.

Hàbitat: s’adapta millor als climes solells i secs com carenes assolellades o zones extenses de roca (cap arbre).

Recol·lecció (època): les flors (i les tiges tendres amb fulles) es cullen a partir del juliol fins a la tardor.

Parts medicinals: fulles, flors i tiges fines.

Propietats: conté fins a 1 % d’oli essencial ric en carvacrol i cimol, que li atorga propietats estimulants, carminatives, antiespasmòdiques, vermífugues, diürètiques i pectorals. Usos:

-Sobre l’aparell digestiu actua com a aperitiva, facilitant la digestió, carminativa (evita l’expulsió de gasos), vermífuga i antiespasmòdica (relaxa els músculs de l’intestí), resultant útil en cas de diarrea. Convé als que pateixen de gastritis.

-Sobre el sistema nerviós exerceix una suau acció tonificant, és ideal en cas de fatiga crònica, debilitat, hipotensió i astènia. S’ha d’acompanyar d’altres tractaments naturals.

-La seva acció afrodisíaca és discreta i progressiva.

-És lleugerament diürètica i depurativa, raó pel qual convé, als obesos, artrítics i gotosos.

-Proporciona una acció balsàmica i expectorant, degut als seus olis essencials. És útil en bronquitis agudes i cròniques, així com en casos d’asma.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Infusió: amb 20 g de planta per litre d’aigua, de la qual se’n poden ingerir fins a 3 o 4 tasses per dia.

*(I) Essència: de 3 a 5 gotes després de cada àpat.

Conservació: assecar les tiges en un lloc sec i ventilat.