Fonoll

Dibuix d'un FONOLL
Elaboració pròpia

Nom científic: Foeniculum vulgare

Noms vulgars catalans: fonoll, fenoll, fonollera, fenollera.

Noms vulgars espanyols: hinojo común, hinojo amargo, anís, comino, eneldo, hierba santa.

Noms vulgars anglesos: fennel.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: fonoll.

Descripció botànica: planta vivaç de 80 a 140 cm d’altura, de la família de les Umbel·líferes. Les seves tiges són massisses de color verd blavós. Les fulles estan finament dividides i desprenen una aroma típic semblant a l’anís. Les flors s’alcen a la part superior de les tiges, de color groc, i s’agrupen en forma de paraigües terminals.

Hàbitat: neix en zones no cultivades i rierols secs.

Recol·lecció (època): es recullen les llavors a finals de tardor.

Parts medicinals: les llavors.

Propietats: tota la planta, i especialment les llavors, contenen una essència rica en anetol, estragol i hidrocarburs terpènics. Propietats i aplicacions:

-Carminatiu: facilita l’expulsió dels gasos intestinals i estimula els moviments peristàltics de l’intestí. És lleugerament laxant.

-Digestiu: facilita el buidatge de l’estómac i la digestió. Dóna bons resultats en cas de digestions lentes, d’estómac pesat, i d’excés de gasos a l’estómac o rots.

-Expectorant: indicat en refredats bronquials i refredats normals.

-Galactogen: augmenta la producció de llet a les mares que alleten.

-Externament s’utilitza per banys o rentats oculars a les conjuntivitis cròniques.

Precaució: no sobrepassar les dosis, ja que l’essència que conté pot provocar convulsions.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb una cullerada de postres de llavors per tassa d’aigua. Es prenen 3 o 4 tasses diàries, després dels àpats. Pels refredats, endolcir-la amb mel.

*(I) Essència: la dosis normal és de 1-3 gotes, 2 o 3 vegades al dia.

*(E) Rentats oculars amb la mateixa infusió que s’usa internament.

Conservació: assecar les llavors.