Falguera

Dibuix d'una FALGUERA
Elaboració pròpia

Nom científic: Pteridium aquilinum

Noms vulgars catalans: falguera, folguera, foguera, herba falaguera, falaguera.

Noms vulgars espanyols: helecho hembra, hierba falaguera, falaguera, helecho común.

Noms vulgars anglesos: common bracken, brake.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: falguera.

Descripció botànica: planta de la família de les Polipodiàcies, forma un rizoma negre profund, serpentejant que corre horitzontalment i és difícil d’eliminar quan envaeix les terres de treball. Forma grans fulles que poden arribar als 2 m, aguantades per una tija robusta sense borrissol ni escames, dividies i subdividides fins a forma segments de figura triangular. Els esporangis neixen als límits d’aquests segments. A l’hivern s’assequen les fulles i a la primavera reneixen.

Hàbitat: neix en boscos de terres silíciques, terrenys sorrencs i humits, no solen passar dels 2.000 m d’altitud.

Recol·lecció (època): es pot recollir a la primavera i a l’estiu, quan està més activa.

Parts medicinals: les fulles tendres i els rizomes.

Propietats: el rizoma de la falguera conté, entre altres substàncies, filicina, que és capaç de paralitzar els músculs de la tènia i d’altres paràsits intestinals. D’aquesta manera el cuc es desenganxa de la paret de l’intestí i queda paralitzat. Després es requereix un purgant perquè completi l’acció, expulsant el cuc. S’ha comprovat l’acció vermífuga de la falguera sobre els següents tipus de paràsits intestinals:

-totes les espècies de tenies.

-botriocèfal.

-anquilòstom duodenal.

Precaució: no es pot passar la dosis de 10 g d’extracte i durant el període de tractament no es poden consumir begudes alcohòliques ni oli. No es recomana a persones que pateixin: anèmia, gastritis, úlcera gastroduodenal i cardiopaties.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Pols de rizoma i d’arrel: es prenen 5 g al matí i 5 més a la nit (els nens, la meitat de les dosis). Uns 15 minuts després s’han d’ingerir 2 cullerades d’un purgant salí (sulfat sòdic o magnèsic). No es recomana l’oli ricí en aquest cas.

*(I) Extracte etèric (obtingut mitjançant l’èter): prendre’n en dejú de 3-5 g d’extracte d’arrel de falguera preparat farmaceuticament, generalment, en càpsules de 0’5 g (de 6 a 10 càpsules). Habitualment, aquestes càpsules porten incluida una petita dosis de purgant, pel qual no és necessari prendre’n després.

Conservació: es poden netejar i assecar les fulles i els rizomes.