Herba berruguera

Dibuix d'una HERBA BERRUGUERA
Elaboració pròpia

Nom científic: Chelidonium majus

Noms vulgars catalans: celidònia, herba d’oronetes, herba dels ulls, herba berruguera o de les berrugues, herba del Bon Jesús.

Noms vulgars espanyols: celidonia, hierba verruguera, hierba de la golondrina, golondrinera, hierba de Sant Lucía, hirundinaria, cirigüeña, celidonia mayor, celidueña, cerigüeña.

Noms vulgars anglesos: celandine.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: herba berruguera.

Descripció botànica: planta herbàcia vivaç de la família de les Papaveràcies que pot fer entre 30-100 cm d’altura. Té una tija amb vellositats al peu de la planta, després amb pèl esclarissat, més abundant a les trobades de les fulles amb la tija. Les fulles verdes estan dividides en segments tan profunds que arriben fins a la seva meitat, i són de color verd. Les flors són grogues formades per 4 pètals creuats i s’ajunten en ramets petits i desiguals (3-6 flors). El fruit és allargat com una mongeta. Quan es talla la tija surt uns suc taronjós o groc d’un sabor amarg, com el de les fulles (làtex).

Hàbitat: murs humits i ombrívols, runes, i vores de camins.

Recol·lecció (època): a la primavera, abans de florir o al començar a fer-ho. Si es vol agafar l’arrel s’ha de recol·lectar al principi de la tardor, que és quan té la major part de principis actius.

Parts medicinals: tota la planta; les fulles, l’arrel, el làtex de color groc.

Propietats: el làtex que es desprèn conté uns deu alcaloides, el més actiu dels quals és la quelidonina. Té propietats colerètiques, antiespasmòdiques, sedants i lleugerament somníferes (inductora del son). S’ha utilitzat amb èxit en casos de còlics, nafrítics i biliars, icterícia i insuficiència hepàtica, asma i angina de pit. Però degut a la seva toxicitat, avui s’utilitza sobretot per via externa. Els alcaloides del làtex posseeixen propietats antimitòtiques i antivíriques. Cura les berrugues, herpes, dureses i durícies, amb èxit inclús en casos més persistents i difícils de tractar.

Precaució: no sobrepassar les dosis indicades. No aplicar sobre ferides obertes.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: de 10 a 15 g de fulles o arrels per litre d’aigua, de la qual se’n poden consumir fins a un parell tasses diàries.

*(E) Làtex: s’apliquen gotes directament sobre la pell afectada, protegint la pell sana del voltant amb esparadrap. És suficient amb 3 aplicacions diàries durant dues o tres setmanes.

Conservació: assecar les fulles i les arrels.