Llorer bord

Dibuix d'un LLORER BORD
Elaboració pròpia

Nom científic: Ruscus aculeatus

Noms vulgars catalans: galzeran, galleran, galleret, boix marí, brusc, llorer bord, cirerer del bon pastor, gatzeran, datzerà, herba erisipelera, guindes del Bon Pastor, mata-aranyes.

Noms vulgars espanyols: brusco, rusco, arrayán salvaje, arrayán morisco, jusbarba, yusbarba, chusbarba, chumbarba, chunbarda, gilbarbera, escobina, capios, sardonilla.

Noms vulgars anglesos: butcher’s broom, kneeholly.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: llorer bord, brusc, cirerer del bon pastor, boix marí.

Descripció botànica: subarbust perenne de la família de les Liliàcies que pot arribar a fer 50 cm d’altura. Té unes tiges verdes, rectes i erectes que donen lloc a unes fulles que són ovalades, acabades amb punxa i neixen a les ramificacions de la tija principal. A la meitat d’aquestes ramificacions hi surten flors verdes o blanquinoses de set pètals. El fruit és globular i de color vermell intens.

Hàbitat: en terrenys calcaris i boscos, especialment de faigs i alzines, fins als 1000 m d’altitud.

Recol·lecció (època): a la tardor es cullen les arrels, ja que ja han aparegut els fruits, i és quan la planta té més principis actius.

Parts medicinals: el rizoma i l’arrel.

Propietats: l’arrel i el rizoma contenen saponines esteroides d’acció vasoconstrictora i antiinflamatòria (ruscogenines), així com rutina d’acció protectora sobre els vasos capil·lars (efecte de la vitamina P). Té molta acció venotònica, és antihemorroïdals i antivaricosa. Les seves aplicacions són:

-Afeccions venoses: varius, flebilitis, cames pesades, edemes (retenció de líquids) i hemorroides. Millora la circulació del sistema venós i enforteix la paret dels capil·lars, disminuint l’exsudació de líquids cap als teixits. El seu efecte diürètic contribueix a potenciar la seva acció sobre la circulació venosa.

-Gota, artritisme i litiasis renal, per la seva acció depurativa. Afavoreix l’eliminació de l’àcid úric, i augmenta la suor (efecte depuratiu a la sang).

-Externament s’aplica sobre la pell per reduir la cel·lulitis, pel seu efecte tonificant sobre els teixits.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Decocció: 40-60 g d’arrel o rizoma per 1 L d’aigua durant 10 minuts. Prendre’n de 4 a 6 tasses al dia.

*(E) Loció: amb la mateixa decocció de l’ús intern.

*(E) Compreses: es mullen de decocció i s’apliquen sobre la zona afectada.

Conservació: netejar i assecar les arrels acabades de collir.