Bruc

Dibuix d'un BRUC
Elaboració pròpia

Nom científic: Calluna vulgaris

Noms vulgars catalans: bruga, bruguerola, xipell, cipell, cepell, sap, brossa, bronsa, carrassella, herba negra, salabruga.

Noms vulgars espanyols: brecina, brezo común, berezo, bereza, bermeja, querihuela, quirola, bierco, biércol, mogariza.

Noms vulgars anglesos: heather.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: bruc.

Descripció botànica: és un arbust petit de color verd i de la família de les Ericàcies. Pot arribar a fer 20-50 cm d’alçada. Les seves fulles són minúscules, verdes, disposades de forma oposada, molt pròximes unes amb altres i molt nombroses. Les flors són de color liló, ametista o inclús vermellós, i formen ramets als terminals de les tiges. El fruit és una càpsula rodona.

Hàbitat: forma grans mates en zones estèrils silíciques. També pot néixer a les esplanades, vessants i marges de les muntanyes.

Recol·lecció (època): les flors floreixen a ple estiu en zones altes, a les terres més baixes comença a florir al setembre.

Parts medicinals: les summitats florides.

Propietats: tota la planta conté una substància coneguda com a arbutina, que al ser hidrolitzada per les bactèries intestinals, es converteix en hidroquinona, un potent antisèptic urinari. També posseeix taní, que li dóna propietats astringents, i flavonoides d’acció diürètica. És útil en cas de:

-Afeccions urinàries: infecció, orina tèrbola o pudenta, malestar a l’hora d’orinar, cistitis i pielonefritis. La seva acció antisèptica sobre l’orina facilita que aquesta recuperi el seu aspecte normal en pocs dies.
-Diarrea: pel seu afecte astringent.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Decocció: amb 50 grams de branquetes o summitats florides per 1 L d’aigua.
Bullir-ho durant 10 minuts. Endolcir-ho amb mel i prendre’n 3 o 4 tasses al dia, després dels àpats.

Conservació: es poden netejar i assecar les summitats florides.