Margarida

Dibuix d'una MARGARIDA
Elaboració pròpia

Nom científic: Bellis perennis

Noms vulgars catalans: margarida, margarideta, margaridoia, pasqüeta, picarol.

Noms vulgars espanyols: maya, vellorita o bellorita, chirivita, margarita menor, pascuita, mancerina, coqueta.

Noms vulgars anglesos: (wild) daisy, bellflower.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: margarida.

Descripció botànica: planta vivaç de la família de les Compostes, amb totes les fulles a la base, arran de terra, formant una mata; les seves fulles tenen forma d’espàtula, amb el perfil llís. Del centre de la mata en surten diverses tiges que donen lloc al seu extrem a unes flors de pètals blancs o porpres a la cara inferior i el botó central groc.

Hàbitat: en prats i llocs herbosos i humits.

Recol·lecció (època): les flors comencen a aparèixer a la primavera fins a l’estiu, és llavors quan es poden collir les flors i les fulles.

Parts medicinals: les flors i les fulles.

Propietats: a les fulles, i especialment a les flors, s’hi troben saponines, tanins, àcids orgànics (màlic, tartàric, acètic, oxàlic, etc.), sals minerals, inulina, i un oli essencial. Propietats:

-Depurativa, laxant i lleugerament diürètica.

-Sudorífica, febrífuga (fa baixar la febre) i expectorant.

-Tonificant i aperitiva (augmenta la gana).

-Vulnerària (cicatritza les ferides i cura les contusions).

El seu ús resulta indicat en els següents casos:

·Malalties febrils i infeccioses (grips, bronquitis, constipats, xarampió, escarlatina, parotiditis, etc.): facilita l’eliminació de les toxines i residus metabòlics produïts per l’infecció (amb la suor i l’orina), tonifica l’organisme escurçant el període de convalescència, baixa la febre i ajuda a expectorar.

·Traumatismes, contusions, torçades, ferides, i en general, qualsevol lesió de la pell o dels teixits tous on s’hi requereixi una acció antiinflamatòria i cicatritzant.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Com a verdura, especialment crua, en amanides i altres plats.

*(I) Infusió: amb una cullerada gran de flors i/o fulles per cada tassa, de la qual se n’ingereixen 2 o 3 tasses diàries.

*(E) Compreses: amb una decocció de 50-60 g de flors i/o fulles per litre d’aigua. Bullir-ho durant 2 minuts, i deixar-ho reposar un quart d’hora abans de colar-ho. S’aplica sobre la zona de la pell afectada, canviant-les cada hora.

Conservació: assecar les fulles i les flors en un lloc sec i ventilat.