Corretjola

Dibuix d'una CORRETJOLA
Elaboració pròpia

Nom científic: Convolvulus arvensis

Noms vulgars catalans: corriola, corretjola, corritjola, campanella, campaneta, camisola de la Mare de Déu, cruatelles.

Noms vulgars espanyols: correhuela, corregüela, correjuela, escorigüela, corruviela, campanilla, enredadera, marañuela, gorrotilla.

Noms vulgars anglesos: less bindweed.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: corretjola.

Descripció botànica: és una planta de la família de les Convolvulàcies que mor a l’hivern excepte les seves parts subterrànies. Les tiges no tenen força per a sostenir-se soles, per tant, s’arrosseguen pel terra o s’enreden amb les plantes veïnes. Les fulles semblen puntes de fletxa arrodonides i estan escampades per la tija. Les flors blanques amb ratlles rosades neixen d’una en una i estan formades per cinc pètals.

Hàbitat: als camps, a les vores de terrenys de conreu, guarets...; és fàcil de trobar.

Recol·lecció (època): floreix del maig cap endavant fins a la tardor. Al llargs d’aquests mesos la planta està en el seu punt màxim, és en aquest moment en què s’ha de collir.

Parts medicinals: l’arrel i les fulles.

Propietats: tota la planta i especialment l’arrel conté taní i un glucòsid resinós (la convolvulina), que tenen les següents propietats:

-Purgant: actua energèticament sense produir irritació ni vòmits. És ideal pel restrenyiment agut, i no hi ha perill d’administrar-ho als nens.

-Colagoga: facilita l’evacuació de la bilis, és útil en cas d’inflamació o congestió hepàtica, i en els trastorns del buidatge de la vesícula biliar.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Infusió: amb una cullerada d’arrel o de fulles triturades per cada tassa d’aigua. Es poden prendre fins a 3 tasses al dia, endolcides amb mel.

*(I) Pols: la dosis normal és de 1-3 g diaris repartits en tres preses.

Conservació: netejar i assecar les fulles i les arrels; si es vol, les arrels es poden tallar a rodanxes.