Herba de la sang

Dibuix d'una HERBA DE LA SANG
Elaboració pròpia

Nom científic: Agrimonnia eupatoria

Noms vulgars catalans: agrimònia, agrimoni, serverola, servereta, serverina, herba de la sang, setsagnies, herba del mal estrany, herba de Sant Guillem.

Noms vulgars espanyols: agrimoña, agrimonia, hierba de San Guillermo, hierba bacera, hierba del podador, mermasangre, gafetí, gafit, cafat, cafet, cabsitilla, cientoenrama, eupatorio (griego).

Noms vulgars anglesos: sticklewort, agrimony.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: herba de la sang.

Descripció botànica: planta herbàcia de la família de les Rosàcies. Reneixen de la soca a la primavera; forma unes tiges que arriben fins a 1 m d’alçada, erectes, roigs amb borrissol abundant i desigual. En la meitat inferior de la tija s’hi torben les fulles de color verd, toves i dividides en 5, 7 o 9 segments amb molts menors intercalats. De la meitat cap a dalt la tija va formant flors grogues que es disposen en forma d’espiga. Les llavors dels fruits estan plens de ganxets que s’adhereixen a la roba o al pèl dels humans i animals.

Hàbitat: neix en les tanques i marges, en llocs pròxims a camps de conreu, als límits dels boscos on hi han alzines i roures.

Recol·lecció (època): floreix des del maig fins a finals d’estiu.

Parts medicinals: les flors i les fulles.

Propietats: tota la planta conté flavonoides, olis essencials i sobretot tanins, als quals deu la major part dels seus efectes medicinals. Els tanins actuen com a astringents i antiinflamatori sobre la pell i les mucoses formant una capa de proteïnes coagulades sobre les quals ja no poden actuar els microbis. En infusions també té un efecte antidiarreic i vermífug, ja que expulsa els cucs intestinals, i lleugerament diürètica. És usada en:

-Ferides bocals (aftes).

-Afeccions de la gola (faringitis agudes i cròniques, amigdalitis i laringitis).

-Cicatritzant (ferides que no cicatritzen, úlceres varicoses de les cames).

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E) :

*(I) Infusió o decocció: amb 20 o 30 g de fulles i flors per 1 L d’aigua. Se’n prenen de 3 a 4 tasses al dia, endolcides amb mel.

*(E) Gargarismes i glopejos bocals: amb una decocció concentrada (100 g/L d’aigua). Es deixa bullir fins que es redueix a un terç del volum de l’aigua. Se li pot afegir sàlvia o til·la. Endolcir amb 50 g de mel.

*(E) Compreses; aplicades sobre les ferides. Es mullen en aquesta decocció concentrada sense endolcir.

Conservació: es neteja i s’assequen les espigues florides i les fulles.