Herba de Sant Antoni

Dibuix d'una HERBA DE SANT ANTONI
Elaboració pròpia

Nom científic: Sideritis hirsuta

Noms vulgars catalans: sideritis, herba de la feridura, herba de Sant Antoni, te de la Mariola.

Noms vulgars espanyols: siderítide, siderita, garranchuela.

Noms vulgars anglesos: sideritis.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: herba de Sant Antoni.

Descripció botànica: planta de la família de les Lamiàcies que té les fulles petites de color verd i són rígides, de tal manera que al tocar-les raspa la pell. Les flors són blanques i molt petites. Tota la planta en general fa cert olor de llimona.

Hàbitat: prats pedregosos, marges erms i brolles obertes.

Recol·lecció (època): les summitats es cullen quan floreix la planta o ja ho ha fet; a partir del mes de maig i durant tot l’estiu.

Parts medicinals: summitats florides.

Propietats: la planta conté essència, que fa que tingui les següents propietats: aperitiva, digestiva i vulnerària. Gràcies a aquestes propietats l’herba de Sant Antoni està indicada en cas de:

-Inapetència.

-Digestions feixugues.

-Ferides, cremades i escaldades.

-Pells irritades.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió.

*(E) Compreses (amb les summitats florides triturades i aplicades en calent).

*(E) Cataplasmes.

Conservació: assecar les summitats florides en un lloc sec i ventilat.