Dibuix d'una HERBA DE SANT ANTONI Elaboració pròpia |
Nom
científic: Sideritis hirsuta
Noms
vulgars catalans: sideritis, herba de la feridura, herba
de Sant Antoni, te de la Mariola.
Noms
vulgars espanyols: siderítide, siderita, garranchuela.
Noms
vulgars anglesos: sideritis.
Nom
popular a Sant Julià de Vilatorta: herba de Sant Antoni.
Descripció
botànica: planta de la família de les Lamiàcies que té
les fulles petites de color verd i són rígides, de tal manera que al tocar-les
raspa la pell. Les flors són blanques i molt petites. Tota la planta en general
fa cert olor de llimona.
Hàbitat:
prats pedregosos, marges erms i brolles obertes.
Recol·lecció
(època): les summitats es cullen quan floreix la
planta o ja ho ha fet; a partir del mes de maig i durant tot l’estiu.
Parts
medicinals: summitats florides.
Propietats:
la planta conté essència, que fa que tingui les següents
propietats: aperitiva, digestiva i vulnerària. Gràcies a aquestes propietats l’herba
de Sant Antoni està indicada en cas de:
-Inapetència.
-Digestions
feixugues.
-Ferides,
cremades i escaldades.
-Pells
irritades.
Preparació
del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):
*(I)
Infusió.
*(E)
Compreses (amb les summitats florides triturades i aplicades en calent).
*(E)
Cataplasmes.
Conservació:
assecar les summitats florides en un lloc sec i ventilat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada