Plantatge de fulla ampla

Dibuix d'un PLANTATGE DE
FULLA AMPLA
Elaboració pròpia

Nom científic: Plantago major

Noms vulgars catalans: plantatge, plantatge de fulla ampla, plantatge ample, plantatge de fulla grossa, plantaine, grana de canari, plantatge comú, plantatge major.

Noms vulgars espanyols: llantén común, llantén, llantén de hoja ancha, lengua de carnero, pan de pájaro, plantaina, plantaje.

Noms vulgars anglesos: common plantain.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: plantatge de fulla ampla.

Descripció botànica: planta de la família de les Plantaginàcies, que mesura de 10 a 60 cm d’altura. Té fulles radicals (que neixen directament de l’arrel), amb nervis paral·lels i confluents a la punta. Les tiges que surten de l’arrel són llargues i erectes, a la part superior formen una espiga llarga de flors petites i, generalment, grogues.

Hàbitat: prefereix els terrenys humits i als vorals de camins rurals.

Recol·lecció (època): tot l’any sempre i quan les fulles es trobin en bones condicions (primavera i estiu).

Parts medicinals: tota la planta (fulles, espigues florals i arrel).

Propietats: conté una gran quantitat de mucílags, que li atorguen propietats emol·lients, expectorants, antitussigents i bèquiques; tanins, que la fan astringent, hemostàtica i cicatritzant; pectina; i uns glucòsids cromogènics, la aucubina i el catalpol, d’acció antiinflamatòria i antisèptica. A més a més conté àcids fenòlics, flavonoides, colina, i l’oli noscapina, de propietats antiespasmòdiques i antitussigents. Principals aplicacions:

-Afeccions respiratòries (bronquitis aguda i crònica, constipats bronquials i asma): desinflama la mucosa bronquial i calma la tos.

-Afeccions de la boca i la gola (estomatitis, gingivitis, faringitis, amigdalitis i laringitis): desinflamen la boca, fan desaparèixer la picor i la irritació de la gola.

-Afeccions digestives (colitis, aerocòlia, putrefaccions intestinals, diarrees, disenteries, restrenyiment crònic amb inflamació de l’intestí gros).

-Hemorroides: amb banys per desinflamar-les.

-Afeccions oculars (conjuntivitis i blefaritis): amb rentats per alleugerir la inflamació.

-Úlceres varicoses, ferides que no cicatritzen i cremades: amb compreses o fulles bullides.

-Picades d’insectes i rèptils: fregar la pell afectada amb la fulla i aplicar-hi un cataplasma.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Decocció: amb 20-30 g de fulles i/o arrel per 1 L d’aigua (bullir-ho 3 o 5 min), prendre’n de 3 a 5 tasses al dia.

*(E) Gargarismes, rentats oculars, compreses sobre la pell, bany d’ènemes: amb la mateixa decocció, però més concentrada (50-100 g per L).

*(E) Apòsits de fulles: netejar, bullir les fulles i posar-les sobre la pell afectada (canviar-ho 2 o 3 cops al dia).

*(E) Cataplasmes de fulles bullides i triturades.

Conservació: netejar i assecar les fulles.