Espinacard

Dibuix d'un ESPINACARD
Elaboració pròpia

Nom científic: Eryngium campestre

Noms vulgars catalans: card panical, panical, espinacal, espinacard, card girgoler, centcaps.

Noms vulgars espanyols: eringio, eringe, cardo estelado, cardo setero, travalón.

Noms vulgars anglesos: eryngo, watling street thistle, field eryngo.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: espinacard.

Descripció botànica: herba vivaç, s’asseca a l’hivern i rebrota a la primavera, de la família de les Umbel·líferes que fa la mateixa olor que la pastanaga. Arriba als 40-60 cm d’altura, per això té una arrel rígida de fins 1 m de llargada, de gust amarg. Les fulles formen un cercle al voltant de la tija principal (al terra), són molt punxegudes i estan descompostes en 5 o 7 segments profunds, que al seu torn també presenten irregularitats. La tija principal es ramifica molt, i dóna diverses flors: rodones, verdes i envoltades de petites fulles punxants.

Hàbitat: neix entre la bardissa,als prats secs i als vessants assolellats.

Recol·lecció (època): l’arrel es cull a l’octubre o més tard, quan la planta s’asseca o ja ho ha fet. Els brots tendres i les fulles es recullen a principi d’estiu.

Parts medicinals: l’arrel , i en menor eficàcia, les fulles i els brots tendres.

Propietats: la seva arrel conté saponina (disminueix la tensió superficial dels líquids i formen bombolles com el sabó), taní, sucres i oli essencial, cosa que el fa ser un gran diürètic. S’usa per:

-Edemes: retenció de líquids (sobretot a les cames i als turmells).

-Àcid úric (artritisme) i de sorreta a l’orina: ajuda a netejar els ronyons.

Precaució: no és recomanable prendre’n més de dos o tres dies consecutius, ja que els seus efectes desapareixen. Així doncs, cal fer uns dies de repòs perquè torni a ser efectiu.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Amanida: els seus brots i les fulles tendres són molt apreciats pels amants de les verdures silvestres.

*(I) Infusió: amb 30-40 g d’arrel triturada per 1 L d’aigua. Es deixa reposar fins que estigui freda, i se’n pren 2 o 3 tasses diàries. No es pot guardar la infusió d’un dia per l’altre perquè perd els principis actius.

Conservació: l’arrel es neteja amb un raspall, es talla a rodanxes i s’asseca.