Herba colera

Dibuix d'una HERBA COLERA
Elaboració pròpia

Nom científic: Galium verum

Noms vulgars catalans: gali, herba de mató, herba-col, herba colera, quallallet, herba nuada, espunyidella groga, herba de talls, herba mosquera, mosquera.

Noms vulgars espanyols: cuajaleche, hierba cuajadera, presera, hierba sanjuanera.

Noms vulgars anglesos: (yellow) bedstraw.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: herba colera.

Descripció botànica: és una planta vivaç de la família de les Rubiàcies, amb tiges subterrànies o rizomes molt ramificats, de color castany clar i nuoses. Les tiges que surten a l’exterior arriben a fer 1 m d’altura i estan recobertes de pèls petits que l’ajuden a subjectar-se amb altres plantes. Les flors són nombroses, de color groc i amb una olor semblant a la mel.

Hàbitat: neix en prats, boscos amb clarianes i marges de camins.

Recol·lecció (època): floreix al juny i tot l’estiu.

Parts medicinals: les summitats florides.

Propietats: tota la planta conté asperulòsids, glucòsids flavonoides i cumaríns, així com petites quantitats d’un ferment làctic, el qual es veu potenciat en àcids cítric i tànnic. Aquestes són les seves propietats:

-Antiespasmòdic: és recomanat en cas de dispèpsies funcionals (mala digestió deguda la nerviosisme), pel seu efecte relaxant i sedant sobre la musculatura dels òrgans digestius.

-Diürètic: el seu ús està indicat en les afeccions de les vies urinàries (litiàsic renal, cistitis), hidropesia o edemes (retenció de líquids en els teixits) i obesitat.

-Vulneràri: aplicat externament, l’herba colera, contribueix a la cicatrització de ferides i a la curació de cops i contusions.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb 10-20 g de planta per 1 L d’aigua, de la qual se’n prenen 3 tasses diàries.

*(E) Compreses: preparades amb aquesta mateixa infusió, però més concentrada (30-40 g/L). S’aplica sobre la zona de la pell lesionada.

Conservació: es poden netejar i assecar les summitats florides.