Noguera

Dibuix d'una NOGUERA
Elaboració pròpia

Nom científic: Juglans regia

Noms vulgars catalans: noguera, noguer, anoguer, nouera, anouera, escaré.

Noms vulgars espanyols: nogal, nuez, nocedo, noguera, noguero.

Noms vulgars anglesos: walnut tree.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: noguera.

Descripció botànica: arbre de fins a 30 metres d’altura, de la família de les Juglandàcies. La seva escorça és grisosa, i les fulles són llargues i primes. Presenta dos tipus de flors; les masculines (fan un ramell que penja) i les femenines (fan diversos ramells petits que sorgeixen cap a fora dels brots tendres). El fruit és una esfera verda que al seu interior hi ha la llavor (la nou), envoltada per una capa tendre (el fruit) i una altra de dura.

Hàbitat: prefereix les valls temperades i terrenys sorrencs.

Recol·lecció (època): les fulles es cullen a l’estiu (quan tenen més principis actius) i els fruits a la tardor.

Parts medicinals: les fulles i els fruits.

Propietats: les fulles i els fruits (la capa verda), contenen abundants tanins (gàl·lic i catèquic: 9% - 11%), que li atorguen una acció astringent; així com derivats quinònics, el més important dels quals és la juglona (substància amarga que juntament amb la vitamina C i els àcids orgànics, expliquen les seves propietats antisèptiques, cicatritzants, tonificants, vermífugues i hipoglucemiants). Les seves principals aplicacions són:

-Trastorns digestius: astringent per la diarrea, gastroenteritis, colitis, flatulències i descomposició intestinal. La seva acció tonificant agilitza la digestió a l’estómac i augmenta la gana, els sucs de la bilis i pancreàtics.

-Trastorns ginecològics (leucorrea, cervicitis o colpitis i ferides al coll uterí): per la seva acció antiinflamatòria i antisèptica. La irrigació vaginal no es fa amb dones embarassades, i sempre ho ha d’haver vist un ginecòleg.

-Afeccions de la pell i de les mucoses: acció astringent, cicatritzant i antiinflamatòria.

-Diabetis: té un efecte hipoglucemiant (disminueix el nivell de sucre a la sang).

-Altres: paràsits intestinals (acció vermífuga), uretritis (inflamació de la uretra) i cistitis (amb decocció).

Les llavors contenen un 15% de proteïnes d’alt valor biològic, un 60% de grasses, i quantitats importants de calci, fòsfor i vitamines A, B1, B2 i B6. Convé a les persones que pateixen esgotament o trastorns del sistema nerviós. També poden fer disminuir el nivell de colesterol sanguini.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb 10-20 g de fulles i/o fruit (capa verda)/ L d’aigua. Prendre’n 3-4 tasses al dia. S’ha de prendre-la sola (sense altres plantes ni medicaments).

(I) Decocció: amb 20 g de fruit (capa verda)/ L d’aigua. Com a vermífug, s’ingereixen dues tasses diàries.

*(E) Decocció: amb 100 g de fulles i/o fruit (capa verda)/L d’aigua (bullir-la 15 min). S’aplica en irrigacions vaginals, rentats oculars i urinaris, banys d’hemorroides, compreses o gargarismes. Aplicar-ho 2 o 3 cops al dia.

Conservació: assecar les fulles en un lloc sec i ventilat.