Julivert bord

Dibuix d'un JULIVERT BORD
Elaboració pròpia

Nom científic: Conium maculatum

Noms vulgars catalans: cicuta, ciguda, julivertassa, julivert de galàpat, fonoll de bou, fonollassa.

Noms vulgars espanyols: cicuta, ciguta, ceguta, ceguda, perejil lobuno, perejilón, julivertosa.

Noms vulgars anglesos: (poison) hemlock, poison parsley.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: julivert bord.

Descripció botànica: és una planta herbàcia de la família de les Umbel·líferes que es desenvolupa al llarg de dos anys, el primer any forma l’arrel i les seves fulles, i el segon pot arribar a créixer 2 metres. La seva tija és buida i estirada, amb les fulles grans amb moltes irregularitats profundes. Les flors són blanques i es disposen en forma de paraigües. La llavor és rodona i comprimida lateralment. La seva olor és molt desagradable.

Hàbitat: és abundant en llocs frescos i humits, a les vores dels rius i als marges dels camins.

Recol·lecció (època): madura les llavors a l’estiu, per tant, un cop madurs ja es poden recollir.

Parts medicinals: les llavors.

Propietats: tota la planta, en especial les llavors, conté alcaloides (coniïna representa 2% a les llavors i el 0’5% a les fulles, coniceína, conhidrina i pseudoconhidrina), olis essencial, glucòsids flavònics i cumarínics. Proporciona una marcada acció sedant, analgèsica i anestèsica local. És útil per calmar:

-Dolors intractables (el càncer).

-Dolors persistents (neuràlgia).

Precaució: la coniïna té una estructura química i els efectes iguals que els de la nicotina del tabac. Actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu, excitant-lo i després deprimint-lo. Una dosis excessiva pot provocar la mort degut a una parada respiratòria. En aquests casos d’intoxicació s’ha de provocar el vòmit i anar a un centre hospitalari perquè es faci un rentat d’estómac, si l’intoxicat té problemes per respirar, s’ha d’aplicar la respiració artificial amb el boca a boca.

Trets característics per no confondre-la:

§  La part inferior de la tija posseeix unes taques de color vermell o porpra.

§  Les fulles són grans, brillants i molt dividides.

§  Les flors són blanques i estan agrupades en paraigües desiguals.

§  Les llavors són ovalades d’uns 3 mm, de color verd.

§  Tota la planta fa olor d’orina.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Pols: les llavors es trituren i la pols es dissol en aigua. Dosis per adult: 1 g per dia (4 cops de 0’25g).

*(E) Pomada: 1 g de llavors per 9 g de dissolvent gras (anestèsic). Recordar que la pell absorbeix la coniïna.

Conservació: assecar i guardar les llavors.