 |
| Dibuix d'un BOIX Elaboració pròpia |
Nom científic: Buxus semprevirens
Noms vulgars anglesos: box (tree), boxwood.
Descripció botànica: de la família de les Buxàcies, és un arbust que pot fer 1
o 2 metres d’alçada. Les tiges són robustes, dures i amb una mica de borrissol.
Les fulles, perennes, són ovoides. A més a més es disposen al llarg de la tija
de forma oposada i són de color verd brillant a la part superior i verd més
marronós en el revers. Les flors són petites,acumulades a les vores baixes de
les fulles de les summitats tijals. Els fruits surten de les flors i són del
mateix color groc i marronós.
Hàbitat: comú a les zones muntanyoses, principalment amb els
roures, els pins silvestres, el pi negre i el faig.
Recol·lecció (època): a qualsevol moment de l’any, no té cap data concreta,
sempre i quan estigui en bon estat.
Parts medicinals: les fulles i l’escorça de l’arrel.
Propietats: tota la planta, però principalment les fulles i l’escorça
de l’arrel, conté quatre tipus d’alcaloides esteroides, dels quals la buxina és
el més actiu. També té altres compostos com el taní, la vitamina C, resina i
oli essencial. Propietats: sudorífiques, febrífugues i lleugerament colagogues.
S’ha utilitzat amb les malalties febrils (grip i paludisme), i pels trastorns
de la vesícula biliar, per la seva acció febrícula. També pot ser capaç de fer
créixer el cabell.
Precaució: no sobrepassar la dosis indicada, ja que pot provocar
vòmits i trastorns nerviosos. Es recomana evitar el seu ús en cas d’hipotensió,
debilitat, embarassada o lactància. No administrar-lo als nens.
Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):
*(I) Decocció: de 30-40 g de fulles
i/o arrel per 1 L d’aigua. Es poden prendre fins a 3 tasses al dia, endolcides
amb sucre moreno o mel.
*(E) Locions: es realitzen amb una
decocció més concentrada de les fulles (80-100 g per 1 L d’aigua).
Conservació: no cal conservar-la si es pot trobar tot l’any. A més,
les propietats es perden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada