Vincapervinca

Dibuix d'una VINCAPERVINCA
Elaboració pròpia

Nom científic: Vinca menor

Noms vulgars catalans: vincapervinca, pervinca, vinca, herba donzella, donzella, viola de bruixa.

Noms vulgars espanyols: vincapervinca, brusela, hierba doncella.

Noms vulgars anglesos: (early flowering) periwinkle, lesser periwinkle.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: vincapervinca.

Descripció botànica: planta vivaç de la família de les Apocinàcies, amb tijes que s’arrosseguen pel terra de fins a 2 m de longitud. Les seves fulles perennes, llargues, oposades i de perfil llís, comencen a aparèixer a la mateixa alçada. Les flors són pedunculades, de color verd o violeta amb cinc pètals cadascuna. Té un gust amarg.

Hàbitat: creix en boscos humits, especialment de roure i faigs.

Recol·lecció (època): les fulles es poden recol·lectar qualsevol època de l’any.

Parts medicinals: les fulles.

Propietats: el seu principi actiu més important és la vincamina (0’1% - 0’2%), un alcaloide indòlic amb notables propietats vasodil·latadores. A més a més conté tanins d’acció astringent i altres alcaloides (fins a 35). Les seves aplicacions són:

-Insuficiència circulatòria cerebral: la vincamina és un potent vasodil·latador de les arteries cerebrals, que augmenta la irrigació sanguínia del teixit cerebral i millora el funcionament del sistema nerviós central. També és hipotensora. S’aplica en cas de mal de caps, vertigen, brunzits a les orelles... És ideal per combatre els trastorns de la senilitat. A més a més s’ha demostrat que la vincamina millora l’oxigenació de les neurones.

-Migranyes: per tot això també s’usa per calmar la crisi de dolor i evitar la seva reaparició.

-Hemorràgies: l’efecte astringent i hemostàtic dels seus tanins és usat pel tractament d’antituberculosi. Externament s’aplica en cas de ferides sagnants, contusions i cops per reduir l’hemorràgia.

-Colitis i gastroenteritis: serveix per tallar la diarrea.

-Diabetis: els alcaloides de la vincapervinca presenten un discret efecte hipoglucemiant; fan descendir el nivell de glucosa a la sang, redueixen la glucosúria (eliminació de glucosa amb l’orina).

-Galactòfuga: para la producció de llet a les dones lactants. S’ingereix per via oral i s’apliquen compreses sobre els pits, en cas d’inflamació (mastitis) o quan interessa suspendre la lactació.

-Tonificant general i de l’aparell digestiu.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Decocció: de 30-50 g de fulles per litre d’aigua durant 2 minuts. S’ingereixen de 3 a 5 tasses diàries, endolcides amb mel (ja que és molt amarga).

*(I) Preparats farmacèutics (càpsules, xarops, etc).

*(E) Compreses: sobre la pell o les màmes. Es realitza amb la mateixa decocció aplicada durant 10-15 minuts, dues o tres vegades al dia. En cas d’hemorràgies i cops s’aplica en fred, i en cas de màmes inflades s’apliquen calentes.

Conservació: assecar les fulles en un lloc amb ombra i ventilat.