Mil-en-rama

Dibuix d'un MIL-EN-RAMA
Elaboració pròpia

Nom científic: Achilea millefolium

Noms vulgars catalans: milfulles, mil-en-rama, herba de mil fulles, herba de talls, camamilla evra, flor de ploma, herba de les nou camises.

Noms vulgars espanyols: milenrama, aquilea, hierba de Aquiles, hierba de las heridas, milhojas, milenfolio, cientoenrama, alcanfor, hierba del soldado, hierba de los carpinteros, (hierba) meona, (ciprés de) perla, ciprés de Judea, colchón de pobre, sereno de invierno, artemisa bastarda.

Noms vulgars anglesos: milfoil, (noble) yarrow.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: mil-en-rama.

Descripció botànica: planta perenne de la família de les Compostes, que arriba a fer de 30 a 60 cm. Les seves fulles estan dividides en segments fins de color verd. Les seves flors, de color blanc o rosat, s’agrupen en forma de paraigües a la part superior de la tija principal. Tota la planta fa olor de càmfora.

Hàbitat: es troba en prats i vores dels camins rurals.

Recol·lecció (època): es recol·lecten les summitats florides, quan la planta  està en plena floració.

Parts medicinals: les summitats florides.

Propietats: tota la planta conté fins a un 0’8% d’essència, rica en cineol i azulè, als quals s’atribueix la seva acció antiinflamatòria, cicatritzant i vulnerària, reforçada per la presència de tanins. També posseeix un principi amarg (aquilaïna) de propietats tonificants sobre l’aparell digestiu, així com flavonoides i altres glucòsids, que li donen propietats antiespasmòdiques. Les seves aplicacions són:

-Aparell digestiu: augmenta la seva motilitat i la segregació de sucs (gàstrics i biliars) necessaris per a una bona digestió. La seva acció antisèptica fa disminuir les fermentacions intestinals,indicat en gastritis crònica, hipoclorhídria (falta de sucs), dispèpsia (digestió pesada), mal funcionament del fetge, espasmes digestius i flatulències (efecte carminatiu). Menjada abans dels àpats és aperitiva.

-Aparell circulatori: millora la circulació (depura la sang i la fa més fluida).

-Aparell genital femení: regula els cicles menstruals i alleugereix la dismenorrea (dolors menstruals). Per les seves propietats hemostàtiques, ajuda a parar les regles excessives i les hemorràgies uterines.

- Externament, s’usa en els següents casos: epistaxis (hemorràgies nasals); hemorroides (desinflama i redueix les hemorroides); acne i èczema.

Precaució: contraindicada per persones que pateixen ferides gastroduodenals. En dosis molt altes pot produir vertigen i migranyes. El suc és fotosensible (al·lèrgia degut al Sol).

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: 20g/L d’aigua de summitats florides. Prendre’n 3-4 tasses diàries.

*(E) Rentats i banys: amb una infusió de 30-40g/L d’aigua de summitats florides.

*(E) Tamponaments nasals: amb una gassa mullada d’infusió o suc fresc.

*(E) Locions: sobre la pell, amb el suc fresc de la planta.

*(E) Cataplasmes: amb la planta triturada i escalfada en una paella.

*(E) Compreses: infusió calenta

Conservació: es dessequen a l’ombra el més ràpid possible.