Card marià

Dibuix d'un CARD MARIÀ
Elaboració pròpia

Nom científic: Silybum Marianum
 

Noms vulgars catalans: card marià, cardot, card burral, carxofa de burro, escardot gros, card gallofer.
 

Noms vulgars espanyols: cardo mariano, cardancho, cardo pinto, cardo burriquero, cardo de burro, cardo burral, cardo borde.
 

Noms vulgars anglesos: (milk) thistle.
 

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: card marià.
 

Descripció botànica: és una planta que viu dos anys de la família de les Compostes i que pot arribar a fer l’alçada d’una persona. Les fulles irregulars surten des de sota i es disposen ocupant tot el perímetre circular de la tija, són de color verd amb marques blanques i acaben amb punxes. La tija acaba amb un capçal gran i recobert d’espines, al seu interior hi ha les flors són d’un color rosa lilós. Els fruits són llisos, durs i tacats.
 

Hàbitat: es troba als marges dels camins i carreteres, als peus dels murs vells i acostuma a estar pròxim a les ortigues, zones amb contacte humà. Sobretot la trobem en terrenys secs i pedregosos.

 

Recol·lecció (època): les llavors apareixen a l’estiu fins a la tardor, les fulles i les arrels es poden collir quan es vulgui sempre i quan estigui en bones condicions.
 

Parts medicinals: les llavors, les fulles i les arrels.
 

Propietats: Les llavors, i en menor quantitat les fulles i les arrels, regulen el sistema nerviós vegetatiu (to dels vasos sanguinis), per això s’utilitzen per migranyes i neuràlgies, fatiga, cinetosis i reaccions al·lèrgiques. A les llavors també s’hi troben els flavanolignans, la seva mescla dels isòmers rep el nom de silimarina, i és capaç d’estimular la regeneració de les cèl·lules hepàtiques malmeses per tòxics i normalitzar-ne el seu funcionament, ja que hi estimula la síntesi de proteïnes. A més a més és un gran antiinflamatori del fetge. En resum, és útil en cas de: degeneració de la grassa del fetge, inflamació del fetge (causada per medicaments), intoxicacions per substàncies hepatòxiques (bolets, insecticides, àcids,etc.), hepatitis vírica aguda, crònica i alcohòlica (inflamació del fetge degut a les begudes alcohòliques), insuficiència i congestió hepàtica, i cirrosis hepàtica.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Amanida: les fulles tendres sense espines i el cor del cabdell (cru o cuit).

*(I) Infusió o decocció: es pot fer de 30-50 g de llavors triturades per 1 L d’aigua, també se li poden afegir fulles i arrels. Se’n prenen de 3 a 5 tasses diàries, aquesta dosis es pot superar sense cap perill ja que no té efectes tòxics.

*(I) Extracte sec: 0’5-1 g, tres cops al dia.
 

Conservació: es poden netejar i assecar les fulles i les arrels.