Valeriana

Dibuix d'una VALERIANA
Elaboració pròpia

Nom científic: Valeriana officinalis

Noms vulgars catalans: valeriana (vera), valeriana oficinal, herba gatera.

Noms vulgars espanyols: valeriana oficinal, valeriana de las boticas, valeriana medicinal, valeriana menor, raís de catacata, hierba de los gatos, alfeñique.

Noms vulgars anglesos: (fragrant) valerian.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: valeriana.

Descripció botànica: planta herbàcia de la família de les Valerianàcies amb tiges erectes, primes i estirades que arriben de 0’5 a 2 metres d’altura. De la tija principal en surten unes ramificacions plenes de fulles que neixen de forma oposada. Les flors són petites, de color rosat, i s’agrupen en ramets terminals.

Hàbitat: en prats en boscos clars, en llocs ombrívols i frescs (fins als 2100 m d’altitud).

Recol·lecció (època): a l’estiu o a la tardor, quan s’han perdut els fruits i la planta està seca o apunt de fer-ho.

Parts medicinals: arrel i rizoma.

Propietats: les arrels contenen un 1% d’oli essencial d’acció antiespasmòdica amb nombrosos components (terpens, èsters de bornil, etc.) i del 1% al 5% de valepotriats, substàncies sedants. El principi actiu més important és el baldrinal, que és el metabòlit del valepotriat anomenat valtrat. La valeriana posseeix efectes tranquil·litzants, sedants, somnífers, analgèsics, antiespasmòdics i anticonvulsius. Produeix una sedació de tot el sistema nerviós central i vegetatiu, disminuint l’ansietat. També disminueix la pressió arterial. Les seves indicacions són els següents:

-Distonies neurovegetatives: ansietat, neurosis d’angoixa, neurastènia o irritabilitat, mals de cap, palpitacions, arítmies, hipertensió arterial essencial (que no té causa orgànica), tremolors, neurosis gàstrica (nervis a l’estómac), còlon irritable, i altres malalties psicosomàtiques.

-Epilèpsia: preveu l’aparició dels atacs epilèptics, no substitueix a la medicació indicada.

-Asma: la seva acció antiespasmòdica i sedant evita l’espasme dels bronquis, que juntament amb l’edema de la mucosa, és un dels factors causants de l’asma.

-Dolors: pel seu efecte analgèsic resulta útil per alleugerir els dolors interns (ciàtics i reumàtics) i extern (cops, lumbàlgies, distensions musculars).

-Depressió nerviosa i esgotament.

-Insomni (acció somnífera).

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: 15-20 g d’arrel triturada/L d’aigua (se’n prenen 5 tasses diàries).

*(I) Maceració: 100 g d’arrel/L d’aigua calenta (12 h repòs). De 3 a 4 tasses al dia.

*(I) Pols d’arrel: s’administra 1 g, de 3 a 4 vegades al dia.

*(E) Compreses: amb la decocció (50-100 g d’arrel seca/L d’aigua, bullir-ho 10 min.) s’aplica calenta sobre la zona adolorida.

*(E) Banys d’aigua calenta afegint-hi 1-2 L de la mateixa decocció (acció sedant).

Conservació: assecar l’arrel i el rizoma en un lloc ombrívol.