Cucut

Dibuix d'un CUCUT
Elaboració pròpia

Nom científic: Primula veris

Noms vulgars catalans: primavera, prímula, cucut o flor de cucut, papagalls o papagalls de primavera, herba del mos del diable.

Noms vulgars espanyols: primavera, flor de primavera, gayadas, verbásculo, gordolobillo, vellorita de oro, vellorita, hierba de San Pablo, hierba de San Pedro, hierba de la parálisis.

Noms vulgars anglesos: cowship, primrose.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: cucut.

Descripció botànica: planta vivaç de la família de les Primulàcies. Forma una arrel curta però ample amb rizomes. Les fulles, grans, verdes, ovalades (molt estirades) i amb un perfil desigual, es disposen en mata a la base del terra. La tija de 15 - 30 cm de llarg acaba amb un ramet de flors grogues a la part superior.

Hàbitat: prats i boscos clars de muntanyes.

Recol·lecció (època): les flors es cullen a principis de primavera, ja que floreix d’hora, les arrels i els rizomes a qualsevol època.

Parts medicinals: l’arrel, el rizoma (tija subterrània) i les flors.

Propietats: l’arrel i el rizoma són molt abundants en saponines triterpèniques (5% - 10%), de les quals la més important és la primulina. A això deuen la seva acció expectorant i mucolítica (fluïdificant de les segregacions bronquials). També conté dos heteròsids fenòlics derivats de l’àcid salicílic (primaverina i primulaverina). Per això té una acció analgèsica, antiinflamatòria i antireumàtica. Aplicacions de l’arrel:

-Afeccions respiratòries (bronquitis aguda i crònica, asma bronquial i broncopneumònia).

-Afeccions reumàtiques, gota i antiinflamatori (contusions, esquinços i dolors musculars).

Les flors contenen flavonoides i carotè (provitamina A). Té dues aplicacions:

-Antiespasmòdica i sedant (migranya i mals de cap, i ajuda a calmar als nens hiperactius).

-Diürètica i depurativa (gota, litiasis úrica).

Precaució: algunes varietats tenen pelets a les fulles que poden provocar irritació a la pell, i inclús reaccions al·lèrgiques.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Decocció: 30-50 g/L d’aigua d’arrel i/o rizoma triturats durant 15 min. Se’n prenen 3-4 tasses diàries, calentes i endolcides amb mel.

*(I) Infusió: amb 20-30 g de flors per litre d’aigua, de la qual s’ingereixen fins a 5 tasses al dia.

*(E) Compreses: amb la mateixa decocció que per ús intern, però més concentrada, aplicades sobre la pell afectada.

Conservació: netejar i assecar l’arrel, el rizoma i les flors.