Carbassina

Dibuix d'una CARBASSINA
Elaboració pròpia

Nom científic: Bryonia dioica

 

Noms vulgars catalans: briònica, carbassina, tuca, truca, nap quen, columbrina.

Noms vulgars espanyols: nuerza, nueza, anorza, nuégado, alfesera, alfesira, alfesir, tuca, túcar, ceñidero, espárrago de cruz, brionia, navo del diablo.

Noms vulgars anglesos: bryony.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: carbassina.

 

Descripció botànica: planta enfiladissa de la família de les Cucurbitàcies que arriba als 3 m d’altura. Una arrel enorme amb forma de nap deformat allargat i gegant. Les seves fulles estan dividides i recorden a la heura, a les tiges també s’hi troben petites ramificacions primes que serveixen per subjectar-se ja que la tija no és rígida. Les flors són de color blanc i el fruit és de color vermell de la mida d’un pèsol.

Hàbitat: entremig de les bardisses, en llocs de terra fresca i profunda, i sobretot a les vores del riu.

Recol·lecció (època): qualsevol època de l’any ja que és anual i se’n recull l’arrel.

Parts medicinals: arrel.

Propietats: l’arrel de la briònia és un nap molt gran, de la mida d’un cap humà. És molt irritant per la pell. Conté una resina i un alcaloide (brionina), que fan que sigui un purgant dràstic.

Precaució: el fruit vermell és molt tòxic i inclús pot resultar mortal. En cas d’ingerir-lo i intoxicar-se és necessari provocar el vòmit, administrar carbó vegetal i traslladar amb urgència a un hospital.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Arrel: purgant dràstic poc utilitzat degut al seu potencial, ja que el seu efecte és excessiu.

 

Conservació: no cal conservar-la, ja que és una planta anual, i pots trobar l’arrel a qualsevol època.