Figuera de moro

Dibuix d'una FIGUERA DE MORO
Elaboració pròpia

 

Nom científic: Opuntia ficus-indica

Noms vulgars catalans: figuera de moro, figuera de plata, figuera de pic, figuerassa, palera, figuera d’Índia, nopal.

Noms vulgars espanyols: nopal, nopalera, higuera chumba, chumbera, higuera de Indias, higuera de pala, higuera de tuna, tuna, tuna española, tasajillo, alquitira, cardón de México, choya, palera.

Noms vulgars anglesos: Indian fig, prickly pear.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: figuera de moro.

Descripció botànica: planta sucosa de la família de les Cactàcies. Té les fulles i les tiges verdes i carnoses, amb abundants sucs. Està constituïda per una sèrie de pales ovalades i carnoses, recobertes d’espines espaiades. Les flors són grans, de color groc o vermell i donen un fruit vermell o ataronjat, també recobert d’espines separades.

Hàbitat: es cria en terrenys secs i pedregosos, no necessiten gaire aigua ni sals minerals per sobreviure.

Recol·lecció (època): recollir les flors i els fruits a l’estiu.

Parts medicinals: els fruits, les flors i les pales.

Propietats: els fruits són astringents, i donen un bon resultat a l’hora de tallar les diarrees estiuenques. El seu suc s’usa com a xarop, a Mèxic, per calmar la tos.

Les flors són diürètiques i antiespasmòdiques, i s’usen en cas d’oligúria (escassa producció d’orina) i de cistitis.

Les pales contenen abundants mucílags i cel·lulosa, el què els fa ser emol·lients. S’usen en cataplasmes per curar ferides, contusions i irritacions de la pell.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Els fruits s’han de pelar amb precaució per no tocar-los amb els dits, ja que les seves nombroses punxes es claven amb molta facilitat i resulten molt difícils de treure. Es poden prendre frescos o en xarop.

*(I) Xarop: es prepara tallant els fruits a rodanxes i cobrint-los amb sucre morè. Aproximadament deu hores després s’extreu el xarop (el líquid resultant), passant-lo per un colador, per xafar les llavors. Es pren calent i a cullerades.

*(I) Infusió: amb 20-30 g de flors per 1 L d’aigua. S’ingereixen de 3 a 4 tasses al dia.

*(E) Cataplasmes: les pales es parteixen per la meitat, s’escalfen una mica al forn, i s’apliquen directament sobre la zona de la pell afectada.

Conservació: es poden guardar els principis actius fent-ne un xarop quan els fruits són madurs. Les pales no es poden assecar perquè perden les propietats però les flors si.