Trèvol

Dibuix d'un TRÈVOL
Elaboració pròpia

Nom científic: Trifolium pratense

Noms vulgars catalans: trèvol, trèvol de prat, trifoli o trifoli de prat, farratge bord, herba de la desfeta.

Noms vulgars espanyols: trébol de prados o pratense, trébol encarnado, trébol común, trébol de la luna o de la media luna, trébol rojo, trébol rosado, trébol colorado, trébol morado, trébol violeta, trébol violado i melga.

Noms vulgars anglesos: wild clover, red clover.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: trèvol.

Descripció botànica: planta herbàcia vivaç de la família de les Lleguminoses que arriba als 50 cm d’altura. Les seves tiges neixen de l’arrel i tenen pelets blancs. Les fulles estan dividides en tres folíols ovalats que presenten una taca blanca de característica pròpia. Els caps florals són de color blancs o vermells violats.

Hàbitat: creix en prats i pastures humides, especialment en terrenys calcaris.

Recol·lecció (època): les flors es cullen

Parts medicinals: fulles i flors.

Propietats: conté tanins, glucòsids, àcids orgànics i pigments. Resulta útil en les afeccions respiratòries (bronquitis, tos i ronqueres) i en les digestives (diarrea, gastritis i manca de gana). Externament, s’usa en banys i compreses contra les irritacions i inflamacions de la pell. En banys també té un efecte antireumàtic.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Decocció: durant 10 minuts de 20 a 30 g de fulles i/o flors per litre d’aigua. Se’n prenen cinc tasses diàriament.

*(E) Compreses i banys: amb la mateixa decocció que l’ús intern, però més concentrada.

Conservació: s’asseca en un lloc solell i ventilat.