Màstec

Dibuix d'un MÀSTEC
Elaboració pròpia

Nom científic: cichorium intybus

Noms vulgars catalans: xicoira (amarga), cama-roja, masteguera, xicoira de cafè, camarotja, xicoia, escarola borda, màstec bord o màsterecs.

Noms vulgars espanyols: achicoria, radicha, radicheta, radicchio, amargón o husillo.

Noms vulgars anglesos: chicory.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: màstec.

Descripció botànica: planta herbàcia perenne i de la família de les Compostes, robusta que pot arribar a un metre d’altura. L’arrel principal és llarga i cònica. Les tiges són erectes, rígides i molt ramificades. Les fulles inferiors són profundament dividides. Les flors són de color blau clar formades per pètals llargs acabats amb 5 dents, i només s’obren a plena llum del sol. El seu fruit és un ovoide.

Hàbitat: es troba fàcilment a les vores dels camins, carreteres i camps o terrenys secs.

Recol·lecció (època): es recol·lecta un cop la planta ja ha florit, el seu temps de floració va de juliol a setembre.

Parts medicinals: fulles tendres i arrel.

Propietats: La xicoira posseeix un efecte diürètic i digestiu. Tant les arrels com les fulles contenen inulina i levulosa, glúcids que afavoreixen les funcions del fetge. Però la major part de les seves propietats medicinals es deuen a uns principis amargs que conté, els quals estimulen tots els processos digestius.

-A l’estómac: augmenta la secreció de sucs gàstrics i aporta vitamina C al cos.

-Al fetge: afavoreix la secreció de la bilis, necessària per la digestió de les grasses. A més a més activa la circulació portal i descongestiona el fetge.

-A l’intestí: és laxant, activa els seus moviments. I també ajuda a expulsar els cucs intestinals.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Amanida: les fulles crues tallades abans de la floració, tenen un agradable gust amargant.

*(I) Suc fresc: el suc fresc de les fulles, que s’obté embolicant-les amb un drap de cotó i premsant-les o bé en una liquadora, serveix per ajudar a agafar gana.

*(I)Infusió: amb fulles o arrels seques o fresques, amb una proporció de 30 grams per litre. I es prenen dues o tres tasses diàries. És aconsellable no endolcir-lo gaire perquè perd propietats beneficioses.

Conservació: Netejar i assecar les fulles i les arrels, en el cas de les arrels s’han de tallar a rodanxes.