Pinya de Sant Joan

Dibuix d'una PINYA DE SANT JOAN
Elaboració pròpia

Nom científic: Leuzea conifera

Noms vulgars catalans: pinya de Sant Joan, cullereta de pastor, carxofeta.

Noms vulgars espanyols: cuchara de pastor, alcarchofieta.

Noms vulgars anglesos: leuzia, pine-cone thistle.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: pinya de Sant Joan.

Descripció botànica: herba perenne de la família de les Compostes, de fins a 2 pams d’alçada. Les tiges i el revers de les fulles són cobertes d’un toment blanc, mentre que l’anvers de les fulles és verd. Les fulles de la base tenen un contorn el·líptic, però a mesura que ascendeixen esdevenen dividides en segments cada vegada més estrets. Cada tija dóna un capítol solitari, en forma de pinya (amb escames), la flor que en surt és lila. Els fruits porten un plomall blanc per facilitar la dispersió pel vent.

Hàbitat: clarianes de boscos, prats secs i pedregosos, terrenys rocosos i brolles obertes (0-1300 m d’altitud).

Recol·lecció (època): es cull al juliol fins l’agost, abans que la flor esclati de dins la pinya.

Parts medicinals: el capítol en forma de pinya.

Propietats: el capítol floral té tanins, alcaloides i glucòsids que la fan tenir propietats digestives, aperitives, astringents, antihemorroïdals, cicatritzants, vulneràries i antiodontàlgica. Gràcies a aquestes propietats està indicada en cas de:

-Atipaments, manca de gana i indigestions.

-Hemorroides, varius, sangrat nasal.

-Ferides.

-Mal de queixal, inflamacions bucals i irritació de gola.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Decocció.

*(E) Banys i rentats: amb una decocció més concentrada.

*(E) Bafs: de la seva infusió.

Conservació: assecar els capítols.