Ginebre

Dibuix d'un GINEBRE
Elaboració pròpia

Nom científic: Juniperus communis

Noms vulgars catalans: ginebre, genebre, genibre, ginebre ver, ginebre mascle, ginebre negral, ginebrer, ginebrera, ginebró.

Noms vulgars espanyols: enebro, nebro, enebro espinoso, enebro morisquillo, enebro real, enebro albar, enebriza, enebrosa, junípero.

Noms vulgars anglesos: (common) juniper.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: ginebre.

Descripció botànica: arbust de la família de les Cupressàcies que pot arribar a fer entre 1 o 2 metres d’alçada. Té les fulles verd clar són perennes, punxegudes, erectes, primes i planes de dalt, coordinades quasi sempre de tres en tres. Pot tenir flors blau fosc masculines o femenines, les femenines poden donar lloc als fruits de forma arrodonida amb un triangle marcat al cul i de color negre. Els fruits tenen gust dolç o resinós i una olor semblant a la canyella.

Hàbitat: és comú en terrenys rocosos i boscos muntanyosos (de pins, roure i faigs).

Recol·lecció (època): a la tardor quan maduren els fruits.

Parts medicinals: fruits madurs.

Propietats: tota la planta, i els fruits en particular, conté un oli essencial ric en terpens. Els fruits contenen, glucosa, resina, àcids orgànics i juniprina (glucòsid amarg), per tant, tenen les següents propietats:

-Diürètiques: l’olor essencial té l’efecte d’augmentar la filtració glomerular dels ronyons, i amb això la producció d’orina. És ideal en cas d’edemes per insuficiència cardíaca i com a depuratiu per eliminar l’excés d’àcid úric.

-Expectorants i antisèptics bronquials: l’essència s’elimina majoritàriament pels pulmons, per això, s’ha usat com a tractament complementari en tot tipus d’infeccions pulmonars (inclús en la tuberculosis).

-Aperitives, tonificants de l’estómac i carminatives.

-Revulsives: (l’essència dissolta en alcohol) calma els dolors del reumatisme i d’artrosis.

-Emmenagogues: provoquen una major aportació de sang cap als òrgans genitals. Indicat en casos de regles escasses o doloroses.

Precaució: no es recomana a embarassades ni a persones que pateixin nefritis, ja que en dosis altes poden produir albuminúria (emissió d’albúmina, un tipus de proteïna, amb l’orina).

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Fruits madurs: es poden prendre com píndoles, 6 després de cada àpat, 3 vegades al dia.

*(I) Infusió: 30 g de fruits per 1 L d’aigua. Prendre’n tres tasses diàriament.

*(I) Essència:s’ingereixen 2 gotes, 3 vegades al dia.

*(E) Friccions: d’essència dissolta en alcohol. De 20 a 30 gotes d’essència per cada 100 ml d’alcohol.

Conservació: es pot fer melmelada dels fruits.