Bosses de pastor

Dibuix d'una BOSSA DE PASTOR
Elaboració pròpia

Nom científic: Capsella bursa-pastoris

 

Noms vulgars catalans: bosses de pastor, sarronets, sarronets de pastor, taleca de pastor, herba del pastoret, herba del passerell, misèria, pa-i-formatge, fas de formiga, pala de formiga.

 

Noms vulgars espanyols: pan y queso, quesillos, pan y lechuga, bolsa o zurrón de pastor, jaramago blanco.

Noms vulgars anglesos: shepherd’s purse.

 

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: bosses de pastor.

 

Descripció botànica: planta anual de la família de les Crucíferes, que arriba als 5o cm d’altura. Les fulles formen una roseta a terra amb les vores dentades. Les flors són petites i blanques, però la part més característica és el fruit, triangular i aplanat amb la part ample cap a fora i amb un gust salat.

 

Hàbitat: neix als marges dels camins i dels camps, als mateixos camps de conreu i als murs vells.

 

Recol·lecció (època): quasi tot l’any, si el sòl no s’asseca molt la planta no es mor.

 

Parts medicinals: la planta sencera.

 

Propietats: tota la planta conté amines biògenes (colina, acetilcolina i tiamina) que tenen efecte sobre el sistema nerviós autònom o vegetatiu, provocant la contracció de les arterioles, de l’úter, de l’intestí i d’altres òrgans buits. Per les propietats que assenyalarem a continuació la bossa de pastor es pot fer servir per hemorràgies uterines, epistaxis, acceleració del part, atonía intestinal i hipotensió. Propietats:

-Hemostàtica: frena les hemorràgies degut a les substàncies vasoactives que té, contrauen les arteries sagnants, a més a més augmenta la resistència de la paret dels capil·lars i afavoreix la circulació venosa pels flavonoides del tipus de diosmina que conté.

-Oxitòcica: contrau l’úter i fa que es col·lapsin els vasos sanguinis que provoquen hemorràgies.

-Tònica del conducte digestiu: fa que l’intestí recuperi el to muscular i el seves contraccions peristàltiques (les que fan progressar el bol intestinal).

 

Precaució: el petit percentatge de tiramina, i d’altres amines biògenes que posseeix, provoca un lleu efecte vasoconstrictor i hipertensor. Qui pateixi hipertensió arterial s’haurà de controlar la tensió tots els dies que duri el tractament.

 

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb 30-60 g de planta per 1 L d’aigua i deixar-la reposar 10 min. Se’n prenen de 3 a 5 tasses diàries, fora dels àpats. Pels trastorns menstruals, s’ha de prendre una setmana abans del dia que s’espera la regla.

*(E) Compreses: mullades amb la mateixa infusió.

*(E) Tampons: de gassa impregnada de la mateixa infusió (hemorràgies nassals).

 

Conservació: netejar i assecar tota la planta (tija, fulles, llavors, arrel, etc).