Dibuix d'una BOSSA DE PASTOR Elaboració pròpia |
Nom
científic: Capsella bursa-pastoris
Noms
vulgars catalans: bosses de pastor, sarronets, sarronets
de pastor, taleca de pastor, herba del pastoret, herba del passerell, misèria,
pa-i-formatge, fas de formiga, pala de formiga.
Noms
vulgars espanyols: pan y queso, quesillos, pan y lechuga,
bolsa o zurrón de pastor, jaramago blanco.
Noms vulgars anglesos: shepherd’s purse.
Nom
popular a Sant Julià de Vilatorta: bosses de pastor.
Descripció
botànica: planta anual de la família de les Crucíferes,
que arriba als 5o cm d’altura. Les fulles formen una roseta a terra amb les
vores dentades. Les flors són petites i blanques, però la part més característica
és el fruit, triangular i aplanat amb la part ample cap a fora i amb un gust
salat.
Hàbitat:
neix als marges dels camins i dels camps, als mateixos
camps de conreu i als murs vells.
Recol·lecció
(època): quasi tot l’any, si el sòl no s’asseca molt
la planta no es mor.
Parts
medicinals: la planta sencera.
Propietats:
tota la planta conté amines biògenes (colina,
acetilcolina i tiamina) que tenen efecte sobre el sistema nerviós autònom o
vegetatiu, provocant la contracció de les arterioles, de l’úter, de l’intestí i
d’altres òrgans buits. Per les propietats que assenyalarem a continuació la
bossa de pastor es pot fer servir per hemorràgies uterines, epistaxis,
acceleració del part, atonía intestinal i hipotensió. Propietats:
-Hemostàtica:
frena les hemorràgies degut a les substàncies vasoactives que té, contrauen les
arteries sagnants, a més a més augmenta la resistència de la paret dels capil·lars
i afavoreix la circulació venosa pels flavonoides del tipus de diosmina que
conté.
-Oxitòcica:
contrau l’úter i fa que es col·lapsin els vasos sanguinis que provoquen hemorràgies.
-Tònica
del conducte digestiu: fa que l’intestí recuperi el to muscular i el seves contraccions
peristàltiques (les que fan progressar el bol intestinal).
Precaució:
el petit percentatge de tiramina, i d’altres amines biògenes
que posseeix, provoca un lleu efecte vasoconstrictor i hipertensor. Qui pateixi
hipertensió arterial s’haurà de controlar la tensió tots els dies que duri el
tractament.
Preparació
del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):
*(I)
Infusió: amb 30-60 g de planta per 1 L d’aigua i deixar-la reposar 10 min. Se’n
prenen de 3 a 5 tasses diàries, fora dels àpats. Pels trastorns menstruals, s’ha
de prendre una setmana abans del dia que s’espera la regla.
*(E)
Compreses: mullades amb la mateixa infusió.
*(E)
Tampons: de gassa impregnada de la mateixa infusió (hemorràgies nassals).
Conservació:
netejar i assecar tota la planta (tija, fulles, llavors,
arrel, etc).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada