Botja peluda

Dibuix d'una BOTJA PELUDA
Elaboració pròpia

Nom científic: Dorycnium hirsutum

Noms vulgars catalans: botja peluda, trèvol pelut, guixola, herba de les morenes, cantamissa, herba negra.

Noms vulgars espanyols: hierba del pastor, encibar o engibar.

Noms vulgars anglesos: hairy canary clover.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: botja peluda.

Descripció botànica: planta perenne de la família de les Lleguminoses, d’arrel llenyosa i tiges herbàcies que pot arribar als 2’5 pams d’altura. Cada fulla està formada per cinc fulletes divergents com els dits d’una mà oberta, tenen forma de llança lleugerament irregular i, com les tiges, estan recobertes d’un vellut suau. Les flors són blanques o rosades dels pètals i vermelles del calze. Les llegums són curtes i grosses de color sanguinós i lluents.

Hàbitat: brolles, garrigues, marges de camps i camins, clarianes de boscos i pinedes.

Recol·lecció (època): floreix des del maig cap endavant (moment en què es cullen les summitats florides).

Parts medicinals: summitats florides.

Propietats: la planta conté un glúcid molt important que s’anomena cianogen. Gràcies als seus components posseeix les següents propietats: diürètica, astringent, hemostàtic, antiinflamatori, antiemètic (antivomitiu). Per això està indicada en els següents casos:

-Varius.
-Flebitis.
-Hemorroides.
-Hemorràgies lleus.
-Cremades lleus.
-Nafres bocals.
-Penellons.
-Genives sagnants.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió.
*(E) Rentats i banys: amb la infusió.

Conservació: assecar les summitats florides en un lloc sec i ombrívol.