Doradella

Dibuix d'una DORADELLA
Elaboració pròpia

Nom científic: Ceterach offcinarum

Noms vulgars catalans: ceterac, dauradella, dauradeta, doradella, doraella, auradella, dorada, herba daurada, herba de la sang, melsera.

Noms vulgars espanyols: cetaraque, dorailla, hierba dorada, flor de piedra.

Noms vulgars anglesos: rusty back.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: doradella.

Descripció botànica: falguera de la família de les Polipodiàcies que té les fulles en forma de dents als dos costats que formen mates de menys de 15 cm de longitud. La cara superior d’aquestes fulles agrupades són de color verd sense borrissol i la part inferior és de color daurat format per escames, d’aquí el nom de la planta. L’arrel és fibrosa i de color negre.

Hàbitat: en els murs i en els singles.

Recol·lecció (època): quan les fulles siguin verdes, de la primavera fins a finals d’estiu.

Parts medicinals: fulles.

Propietats: la planta conté tanins i àcids orgànics, és utilitzada contra la tos de les bronquitis agudes i constipats bronquials, ja que posseeix propietats bèquiques, pectorals i antitussígens. També és diürètica i sudorífica. Proporciona certa acció antiinflamatòria sobre les vies urinàries. Resulta útil en cas de cistitis o còlics renals.

Preparació del remei: d’ús intern (I):

*(I) Decocció: amb 30 g de fulles per 1 litre d’aigua. Es deixa bullir durant 15 minuts i es prenen fins a cinc tasses diàries. En cas d’afeccions broncopulmonars s’administra calent i s’endolceix amb mel.

Conservació: es netegen i s’assequen les fulles.