Ortiga

Dibuix d'una ORTIGA
Elaboració pròpia 

Nom científic: Urtica dioica

Noms vulgars catalans: ortiga major, ortiga grossa, ortiga gran, ortiga barragana, ortiga, ordiga, ortriga, aixordiga, picamoros, picacames.

Noms vulgars espanyols: ortiga mayor, ortiga (verde), ortiga dioica, hierba del ciego, achume, achun.

Noms vulgars anglesos: (great stinging) nettle.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: ortiga.

Descripció botànica: planta vivaç de la família de les Urticàcies, que arriba de 0’5 a 1’5 m d’altura. Tant les tiges, de secció quadrada, com les fulles, es troben recoberts de pèls urticants. Les seves flors, de color verd, són molt petites.

Hàbitat: prefereix els llocs humits pròxims a zones habitades pels homes (pels compostos químics residuals).

Recol·lecció (època): a partir del maig fins a l’estiu es poden anar collint les fulles.

Parts medicinals: tota la planta, especialment, les fulles.

Propietats: els pèls contenen histamina (1%) i acetilcolina (0’2% - 1%), substàncies que també produeix el nostre organisme, i que activen el sistema circulatori i digestiu, com a transmissors dels impulsos nerviosos del sistema vegetatiu. Uns 10 mg d’aquesta substància provoca una reacció cutània. Les fulles són molt riques en sals minerals; ferro, fòsfor, magnesi, calci i silici. També conté vitamina A, C i K, àcid fòrmic, taní, i altres substàncies que fan que sigui molt útil. Aplicacions:

-Depurativa, diürètica i alcalinitzant (facilita l’eliminació de residus àcids del metabolisme): afeccions reumàtiques, artritisme, gota, càlculs renals, sorreta a l’orina.

-Antianèmica: el ferro i la clorofil·la són estimulants de la producció de glòbuls vermells. Convé en cas de: convalescència, desnutrició i esgotament.

-Astringent (diarrees, colitis o disenteria), galactògena (augmenta la segregació de llet a les mares).

-Hipoglucemiant: baixa el nivell de sucre a la sang. Disminueix la dosis de medicació antidiabètica.

-Vasoconstrictora (contrau els vasos sanguinis) i hemostàtica (atura les hemorràgies).

-Digestiva: conté petites quantitats de secretina, proteïna que estimula la segregació del suc pancreàtic i la mobilitat de l’estómac i de la vesícula biliar.

-Emol·lient: per les afeccions cròniques de la pell i per la caiguda del cabell.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

A les 12 hores d’haver-la arrencat, desapareix el seu efecte urticant.

*(I) Suc fresc: premsar les fulles o passant-les per una liquadora. Mig got al matí i mig més al migdia.

*(I) Infusió: 50 g/L d’aigua, deixant-ho reposar 15 min. Ingerir-ne 3 o 4 tasses al dia.

*(E) Loció: el suc s’aplica sobre la zona de la pell afectada.

*(E) Compreses: es mullen amb el suc i es posen sobre la pell afectada (3 o 4 cops al dia).

*(E) Obstaculització nassal: es mulla una gassa amb el suc i s’introdueix a la fosa nassal.

Conservació: netejar i assecar les fulles.