Verdolaga

Dibuix d'una VERDOLAGA
Elaboració pròpia

Nom científic: Portulaca oleracea

Noms vulgars catalans: Verdolaga, verdalaga, enciam de patena.

Noms vulgars espanyols: Verdolaga, portulaca, beldroaga, flor de las once, flor de un día, porcelana, colchón de niño, tarfela, lega.

Noms vulgars anglesos: purslane, pursley.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: verdolaga.

Descripció botànica: planta anual de la família de les Portulacàcies que s’arrossega per terra. Les seves tiges s’estenen pel terra i són de color vermell. Té les fulles carnoses; oposades a la part inferior, escampades més amunt, amb forma d’espàtula i amb una tija petita. Les vores de les fulles tenen un color roig. Les seves flors passen inadvertides però durant l’estona de sol es veuen obertes. Les flors són grogues i tenen cinc pètals. El fruit és sec i s’obre mitjançant una tapa, conté nombroses i diminutes llavors negres.

Hàbitat: viu en llocs erms i en terrenys sorrencs de prop dels rius.

Recol·lecció (època): es pot recollir durant tot l’any, però a la primavera i a l’estiu està més activa.

Parts medicinals: les fulles i les tiges fresques.

Propietats: tota la planta conté abundants mucílags que són el seu principi actiu més important, i que li donen propietats emol·lients, antiinflamatòries i laxants. També posseeix vitamina C que la fa antiescorbútica. Presenta propietats diürètiques i depuratives, encara que no se’n conegui bé el seu principi actiu. S’aplica en cas de restrenyiment crònic. Com a diürètica i depurativa resulta molt recomanable en cas d’obesitat o alimentació sobrecarregada. Per la seva acció suavitzant i antiinflamatòria resulta útil en la cistitis i en els càlculs urinaris.

També s’utilitza externament (cataplasmes) en cas de blefaritis (inflamació de les parpelles) i de conjuntivitis.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Com a verdura a l’amanida, amanida amb sal, oli i llimona.

*(I) Decocció: 100 g de planta fresca per 1 L d’aigua. Es prenen fins a 5 tasses diàries.

*(E) Cataplasmes de la planta fresca triturada.

Conservació: no cal conservar-la ja que és anual. I de totes maneres, com que les propietats es troben a la part carnosa, si s’assequés, es perdrien.