Orenga

Dibuix d'una ORENGA
Elaboració pròpia

Nom científic: Origanium vulgare

Noms vulgars catalans: orenga, orega, herba musca, roca morera.

Noms vulgars espanyols: orégano, oriéngano, fluriéngano.

Noms vulgars anglesos: oregano.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: orenga.

Descripció botànica: planta aromàtica, perenne i d’aspecte llenyós, de la família de les Labiades. La seva tija erecte pot arribar a una alçada de 60 cm, i acaba amb ramificacions a la part superior. Les fulles són petites i creixen a cadascun dels nusos de la tija, de manera oposada entre sí. Les seves flors són petites també, de color rosa porpra i el seu fruit és un tetraqueni llis i molt petit.

Hàbitat: en prats o zones sense gaire desnivell, llocs secs i semisecs, amb presència de sol. També es pot trobar en boscos poc densos i en terrenys poc fèrtils i rocosos.

Recol·lecció (època): s’han de recollir les flors durant l’estiu ja que comença a florir al mes de maig i acaba a l’octubre.

Parts medicinals: les summitats florides.

Propietats: tota la planta conté un oli essencial que té com a compostos el timol i el carvacol, que actuen com a sedants, antiespasmòdics i carminatius.  També conté flavonoides i àcid ursòlic que tenen propietats antireumàtiques. És molt útil en els següents casos:

-Trastorns digestius: dispèpsia (mala digestió) d’origen nerviós, flatulències, espasmes o còlics dels òrgans digestius. És carminatiu (combat els gasos intestinals).

-Afeccions respiratòries: tos seca, laringitis (irritació de la gola) o tosferina. També té la propietat d’expectorant i antitussígena.

-Dolors musculars: com per exemple la torticolis o lumbàlgia, aplicació externa.

Preparació del remei: tres d’ús intern (I), i tres d’ús extern (E):

*(I) Condiment: les seves fulles seques s’escampen sobre plats alimentaris.

*(I) Infusió: amb 15-20 g per 1 L d’aigua, s’ingereix una tassa després de cada àpat.

*(E) Essència: 3 dosis de 4-6 gotes cada una.

*(E) Bafs: quan es tracta de problemes respiratoris, afegint un grapat de la planta a l’aigua.

*(E) Cataplasmes: es tritura la planta, es passa per la paella i s’aplica sobre la part adolorida o inflamada embolicada amb un drap.

*(E) Friccions: s’apliquen diverses gotes d’essència sobre la zona afectada.

Conservació: netejar i assecar les branques amb flors.