Herba de Sant Joan

Dibuix d'una HERBA DE SANT JOAN
Elaboració pròpia

Nom científic: Santolina chamaecyparissus

Noms vulgars catalans: espernallac, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamitla o camamilla de la Mola, botó de Sant Joan, cordonet, guarda-roba, botja.

Noms vulgars espanyols: brótano hembra, brótano, abrótano montesino o serrano, hierba lombriguera hembra, hierba piojera, ciprés bajo, guardaropa, boja.

Noms vulgars anglesos: lavender cotton, ground-cypres.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: herba de Sant Joan.

Descripció botànica: planta vivaç de la família de les Compostes, el seu brot femení és una mata que pot arribar entre 20-50 cm amb nombroses tiges erectes i primes, té les fulles escampades i són molt estretes amb diminutes divisions primíssimes. Les fulles neixen més escasses a la part superior fins a desaparèixer, els seus caps són hemisfèrics, tubulosos i amb cinc dents al seu extrem. Pot ser verda sense vellut o pot estar recoberta amb borrissol blanc i espès. Les fulles, les tiges i sobretot les flors són aromàtiques i de gust amarg.

Hàbitat: en vessant pedregoses o argiloses, majoritàriament es troba a les zones calcàries (des de nivell del mar fins als 2.000 m d’altitud).

Recol·lecció (època): floreix per Sant Joan (i l’estiu), a finals d’aquesta estació es poden trobar les llavors.

Parts medicinals: els capçals florits i les llavors.

Propietats: tota la planta, i especialment els capçals florits contenen fins a un 1 % d’essència, composta d’una cetona (la santolina) i un èster de naturalesa fenòlica. Altres components són els tanins, resines i un principi amarg. Gràcies a les propietats esmentades té les següents accions:

-Tònic estomacal, digestiu i antiespasmòdic (facilitar la digestió).

-Vermífug (contra els paràsits intestinals freqüents en els nens).

-Emmenagog (provoca la menstruació)

-Emol·lient, sedant i relaxant.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió: amb 6 o 7 capçals florits per una tassa d’aigua. Se’n pren una tassa després de cada àpat. (digestiu)

*(I) Essència: de 3 a 5 gotes, tres vegades al dia. (emmenagog)

*(I) Infusió: d’una cullerada de postres de llavors per tassa d’aigua, que es pren tots els de matins durant una setmana. Repetir-ho cada mes. (vermífug)

*(I) Pols de llavors: de 2 a 4 g diaris barrejats amb mel o sucs. (vermífug)

*(E) Banys calents: 2 L d’infusió, per banyera, feta amb un grapat de capçals florals, o bé, de 10 a 20 gotes d’essència.

Conservació: netejar i assecar els capçals florits.