Malva

Dibuix d'una MALVA
Elaboració pròpia

Nom científic: Malva silvestris

Noms vulgars catalans: malva, malva de cementiri, auma.

Noms vulgars espanyols: malva, malva común, malva real, malva extranjera, malves, alboheza.

Noms vulgars anglesos: (high) mallow, cheeseflower.

Nom popular a Sant Julià de Vilatorta: malva.

Descripció botànica: planta herbàcia, lleugerament llenyosa a la base, de la família de les Malvàcies que pot arribar a fer de 2 a 4 pams d’altura. Les fulles, en general dividides en cinc lòbuls, són verdes i tenen una petita vellositat. Les flors són roses o blavoses, neixen de les ramificacions de la tija principal amb les fulles i estan formades per cinc pètals.

Hàbitat: a les vores dels camins, als cementiris, i en llocs habitats per l’home i els animals domèstics.

Recol·lecció (època): les fulles es recullen a la primavera i estiu, quan la planta ja està constituïda. Les flors es recullen de cara a la tardor.

Parts medicinals: les flors i les fulles.

Propietats: tota la planta,i especialment les flors i les fulles, conté abundants mucílags. Les flors posseeixen un pigment hidrosoluble del tipus de les antocianines. Els mucílags li atorguen propietats emol·lients i laxants. Actuen tapant les mucoses amb una capa viscosa, protegint-les així dels agents irritants. L’ús es troba indicat en els següents casos:

-Restrenyiment crònic: actua com a laxant no agressiu, inclús en dosis altes, que lubrifica el conducte intestinal. Es recomana especialment als nens i avis.

-Afeccions respiratòries: tenen efecte expectorant i antitussígent, pel què és aconsellable en constipats, grips, bronquitis, tos irritada o seca i en cas d’asma.

-Afeccions de les mucoses i de la pell: ajuda a curar les faringitis, les vaginitis, les inflamacions d’anus, les èczemes, l’acne i, en general, totes les irritacions superficials.

Preparació del remei: d’ús intern (I) i d’ús extern (E):

*(I) Infusió o decocció: amb 30 g de flors i/o fulles per litre d’aigua, de la qual se’n prenen 3 o 4 tasses calentes cada dia.

*(E) Infusió o decocció: la mateixa que s’aplica en ús intern, però més concentrada, s’utilitza externament en gargarismes, rentats vaginals i compreses sobre la zona de pell afectada.

Conservació: assecar ràpidament les flors en un lloc sec i solell (un cop seques s’han de mantenir en llocs sense llum ni humitat).